Espai de Dissidència

Richard J. Evans, La lucha por el poder. Europa 1815-1914, Crítica, Barcelona, 2017, 1.024 pp.

Aquests dies estic acabant la monumental història del segle XIX que fa poc ha publicat l’historiador britànic i professor de la Universitat de Cambridge Richard John Evans. I he de dir que m’he quedat impressionat. Sempre m’he quedat admirat per aquells acadèmics rigorosos que proven de fer obres de síntesi i alta divulgació -en el qual, la tradició britànica n’ha portat molts que n’excel·leixen-, i en aquest sentit, aquest gruixut volum no decep, en absolut.

Més de tres dècades després d’haver llegit obres de referència com les de John Rule, Eric Hobsbawn o E. P. Thompson, mirar-se aquesta obra, diria que de referència, i diria que també útil per a bibliografia de cursos universitaris, Evans ens presenta un retaule complex, ampli, interconnectat, on la guerra, conflictes, diplomàcia pròpies de la història política es combina a la perfecció amb els canvis culturals, econòmics, socials, fins i tot antropològics.

Dividit en vuit capítols diferents, i amb una estructura narrativa molt ben muntada, tal vegada com si fos un assaig literari, el període comprès a Europa entre el Congrés de Viena i l’esclat de la Primera Guerra Mundial (el segle XIX dels historiadors) sap combinar els processos d’independència i unificació del continent, amb l’evolució de la servitud, la proletarització, els canvis tecnològics, les disputes artístiques, el feminisme, les disputes internes del moviment obrer, amb detalls sobre les epidèmies recurrents i l’assaig-error de la medicina, el costum de portar barba des de mitjans del XIX per desmarcar-se de l’afectació emocional del romanticisme, o el xoc de valors entre la població rural, els treballadors industrials o la nova moral burgesa.

En resum, un llibre complex, ric, profund, que aprofita bona part de les novetats historiogràfiques en alguns nous camps d’exploració i noves mirades acadèmiques que val molt la pena llegir. En certa mesura, es pot considerar com a una actualització afortunada de la historiografia clàssica anglesa, molt ben acurada, amb un toc de distinció i de la qual, fins i tot per a un historiador que porta més de tres dècades a l’ofici, amb capacitat de generar sorpresa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!