Enric Pujol, Figueres, la Gernika catalana. Els bombardeigs de Figueres durant la Guerra Civil (1938-1939), Efadós, El Papiol, 2019, 143 pp. Els bombardeigs contra població civil són considerats com a crims contra la humanitat. Potser és per això que en els processos de memòria històrica s’han obviat, potser amb l’excepció de Gernika i Barcelona. Tanmateix,
Nancy Isenberg, White Trash. The 400-Year Untold History of Class in America. Penguin Books, New York, 2017, 462 pp. Els resultats electorals de les darreres presidencials americanes, amb Donald Trump com a inesperat guanyador, ha permès recuperar una categoria tabú, white trash, que vindria a definir aquell grup social, d’origen anglosaxó, pobre, amb carències culturals, tendència al racisme i al capteniment reaccionari. Dècades de correcció política havien enterrat una qüestió que, tanmateix, forma
Josep Fontana, Capitalisme i democràcia, 1750-1848. Com va començar aquest engany, Edicions 62, Barcelona, 2019, 211. Josep Fontana és un dels millors historiadors europeus de la seva generació a l’hora de captar l’essència del seu temps. Un dels seus aspectes més interessants n’és l’evolució intel·lectual, d’un encotillat marxisme historiogràfic d’accent britànic als seus inicis, a
Reprodueixo aquí l’article que el pensador Joan Martínez Alier acaba d’escriure i que demana difusió: Ara hi ha diversos polítics i dirigents socials catalans empresonats o en recerca i captura, processats per “rebel·lió i sedició”. També ho van ser en el seu dia José Rizal (afusellat prop de Manila el 31 de desembre del 1896)
Nota: Article inicialment publicat a Diario 16 el passat 16 d’abril Para los amantes de las series históricas, una recomendación. Hořící keř es una miniserie checa de HBO que evoca la corrupción moral y la miseria política y judicial de la antigua Checoslovaquia durante el período de la dictadura comunista. En enero de 1969, Jan
Finalment, ja el tenim aquí. Acaba de sortir del forn el meu nou llibre Una història crítica de les esquerres, editat per El Jonc, i que podeu adquirir (espero) a l’editorial, o com es diu promocionalment, en les millors llibreries. Es tracta d’un volum que tracta de fer un recorregut històric sobre els moviments socials i
Nota: Ressenya publicada a l’edició digital de La Directa Enguany que es commemora el centenari de la vaga general de 1919, més coneguda com La vaga de la Canadenca, faríem bé d’evitar els mites i posar en context un dels esdeveniments més definitoris del conflictiu segle XX català. I això és precisament el que fa el
Nota: article publicat per a la Revista Orto Núm. 192 En estos últimos años estamos asistiendo al desfile en el que emperador va desnudo. A pesar de las evidencias, buena parte de la población española, quizá la mayoría, trata de vendarse los ojos con la rojigualda, mirar hacia otro lado, o buscar la cohesión a
Josep Pimentel, Refugiats. Una història de l’exili de 1939. Pròleg de Dolors Marín. Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny. Badalona, 2019, 120 pp. De vegades oblidem que la història és una eina per dialogar amb nosaltres mateixos com a societat. Els grans traumes històrics com a experiències compartides forgen la nostra identitat, és per això que
En l’enfermèride d’avui, comparteixo amb els meus lectors l’apartat que vaig dedicar al 23 F al meu llibre Anatomia d’una Ruptura. Espanya, Catalunya 1975-2014. El Jonc, Lleida, 2015 (el podeu comprar, encara…) 23-F: Mai un fracàs tingué tant d’èxit El 29 de gener del 1981, el president Adolfo Suárez anuncia de manera sobtada la seva dimissió. En
Comparteixo amb els meus lectors el capítol “La vaga de la Canadenca i els inicis del pistolerisme” (de la qual se celebra el centenari) del llibre Episodis del Moviment Obrer als Països Catalans, Vol I, Edicions de 1979, Barcelona, 2017, pp. 151-178. El Congrés Confederal de Sants de 1918 representà un gran èxit polític i organitzatiu
Gonzalo Berger, Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat. Eumo, Vic, 2018, 235 pp. Les Milícies Antifeixistes, les primeres columnes que van sortir de Barcelona tan bon punt s’havia derrotat l’exèrcit en la Revolució del 19-20 de juliol de 1936 sempre han estat desdibuixades per la historiografia tradicional. D’una banda, s’han trobat amb
Notes de la presentació del llibre de Jaume Ferrer i Puig Josep Maria Poble: periodisme i acció. Un intel·lectual catalanista en el Monblanc d’entreguerres (1914-1936), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018, 315 pp. Per iniciar la meva intervenció, m’agradaria començar per una anècdota personal. Devia córrer el 1986, quan tot just estudiava magisteri a l’Autònoma, i
Comparteixo aquí l’article acadèmic que acabo de publicar en el darrer article de la revista Mirmanda Crònica d’una ruptura política El darrer franquisme va consistir a mantenir el nivell de corrupció política i moral que caracteritzava el règim tot provant de mantenir alhora un aspecte més presentable cara a l’exterior. De fet, la gran obsessió
En els darrers anys s’ha instal·lat una creença, que per molt ben intencionada que sigui, resulta falsa i és perillosa: la de la Catalunya pacífica. Segons aquesta, la catalana seria una societat sempre pacífica que tractaria de resoldre els seus conflictes mitjançant la lluita no violenta, imbuïts dels mètodes de la lluita contra la segregació