És una idea acceptada pels historiadors que la guerra del Vietnam fou al darrere de la gran crisi econòmica dels setanta. Més enllà del detonant de l’encariment del petroli, les despeses militars que suposà aquest llarg conflicte van empènyer la Reserva Federal nord-americana a abandonar el patró or, la qual cosa implicava que, entès el
Setze anys sense tornar a trepitjar Londres dóna perspectiva sobre els canvis experimentats a una ciutat que es prepara per als Jocs Olímpics de 2012. I com totes, tota evolució té les seves llums i les seves ombres. L’historiador londinenc, recentment desaparegut, Tony Judt, tot fent balanç de la seva biografia, enyorava una capital anglesa,
Article publicat aquesta setmana al Setmanari La Directa El 15-M em va enganxar mentre impartia una assignatura on repassava allò tan espuri anomenat Transició. La casualitat, a més, feia que estigués preparant una edició d’un conjunt d’articles apareguts a la revista Cuadernos de Ruedo Ibérico dels anys setanta on, des de la més absoluta dissidència,
No és difícil lloar la política actual de la cervesera Moritz. Representa l’excepció catalana a la norma de l’empresariat acomplexat català que tracta de semblar bo per tal de no incomodar l’autoritat competent, que sol actuar amb una incompetència econòmica destacada. No es tracta només de la seva inequívoca defensa del català, des del primer
És el que demana Mas Collell als treballadors públics. És el que vinc fent des de que fa més de vint anys, vaig entrar a la funció pública. Com la major part de docents, en els darrers anys se’ns han complexificat les tasques, se’ns exigeix molt més, se’ns diversifiquen tasques i funcions, se’ns augmenta el
Ahir, diuen, fou un dilluns negre per a les finances d’Espanya i Itàlia. Els especuladors van atacar el deute sobirà d’aquests estats, i el diferencial respecte del bo alemany traspassà la barrera psicològica dels 300 punts. En l’economia, com en la vida, poques coses passen per casualitat. I tot plegat, hi ha un seguit de
Nota: Article publicat a l’edició d’El Punt – Avui d’aquest matí.En els darrers mesos, diversos mitjans semblen haver-se posat d’acord a l’hora de lloar els joves professionals que decideixen fer les maletes a la recerca d’oportunitats aquí negades. Des de productes audiovisuals sensacionalistes fins a informes de la premsa “seriosa” s’enalteix la figura d’una joventut
Els meus lectors habituals ja coneixen la meva nul·la transigència davant el neoliberalisme privatitzador. Sóc contrari a què els béns, serveis i recursos públics quedin a l’albir dels interessos privats. M’avalen els millors teòrics (almenys els únics que fan servir arguments) i les traumàtiques experiències del “capitalisme real”. Ara bé, tota norma té una excepció.
Certament, Dominique Strauss-Khan no sembla tenir una gran credibilitat política. Ni abans ni després del seu escàndol sexual. Tanmateix, la teoria del complot per neutralitzar la figura emergent del PSF resultava versemblant des dels primers moments. I l’erràtica actuació del fiscal de Manhatan, Cyrus Vance Jr., encara la reforça més.Tot i que aquesta teoria faria
En els darrers mesos, determinats mitjans de comunicació semblen haver-se conjurat per instaurar una creença. Davant la situació de crisi i manca d’oportunitats de la generació més ben formada de la història, cal fugir a l’estranger. Èxode de talents. Emigració d’excel·lència. Conquesta de presumptes eldorados. Un dels darrers reportatges el vaig llegir al suplement de
Excel·lent, com sempre, l’editorial de Vicent Partal d’avui. Exposa un fet evident. La major part de protestes socials d’aquesta primavera ibèrica es concentren contra la classe política. I tanmateix, els veritables artífexs d’allò que en diuen crisi (jo prefereixo anomenar “cop d’estat”) semblen indemnes.La meva percepció personal, en converses amb gent del meu entorn familiar
Nota. Article publicat en l’edició d’El Punt-Avui El 1979, mentre es desenvolupava la revolució iraniana, cap analista o expert internacional entenia allò que succeïa. Tret d’un. El figuerenc Jaume Miravitlles, periodista, escriptor, amic de Dalí i antic comissari de propaganda durant la Guerra Civil entenia aquella estranya situació com el que s’havia esdevingut quaranta-tres anys
Nota: Article publicat al darrer número de El Tafaner Ara fa tot just un any, les autoritats monetàries europees intervingueren l’economia de Grècia. Posteriorment, aquesta modalitat d’immiscir-se en les sobiranies dels estats s’amplià a Irlanda i Portugal. Mentrestant, la rumorologia de la premsa econòmica apuntava directament a una sort similar per al cas espanyol. I,
Ahir vaig poder visionar, per internet, la pel·lícula Inside Job enèsima excel·lent anàlisi de les causes polítiques i econòmiques i les no conseqüències polítiques i penals de la darrera crisi financera.Tot i que aquesta mena d’informacions és relativament a l’abast (Michael Moore ja n’havia denunciat fets similars, i a casa nostra, l’Enric Duran va deixar
Nota: Article publicat a l’Avui-El Punt a l’edició d’avui. La classe política sembla competir per facilitar un ambient que la moda filològica denomina com a “business friendly”. Es tractaria de crear un clima favorable per a l’empresa capitalista, amb un conjunt de mesures que indicarien un menor control per part de l’administració, menor càrrega impositiva