Com alguns sabran, Jan Palach fou un estudiant que se suïcidà a vint anys tot cremant-se estil bonzo a la Plaça de St. Wenceslau, a Praga. Havien passat menys de cinc mesos de l’estroncament de la primavera txecoslovaca, i a diferència dels molts ciutadans que havien fugit (com una de les meves millors amigues Dora
Més enllà de consideracions morals, econòmiques, ideològiques o polítiques, està clar que la nova reforma laboral presentada pel govern el passat divendres serà un fracàs.Serà un fracàs per molts motius; perquè la facilitat per acomiadar només comporta acomiadaments i no contractacions; perquè el model econòmic actual només pot aspirar a creixement sense ocupació; perquè ens
Com a autor que rep (pocs) drets, i com a usuari de cultura, imagino que estic més que legitimat per emetre les meves opinions sobre la persecució a la lliure difusió de productes culturals. Al cap i a la fi, sospito que precisament els creadors som els únics privats de veu en aquest debat.És evident
Una de les pel·lícules més brillants de la darrera dècada és la de Roman Polanski The Gost Writer (2010). Explica la història d’un escriptor a l’ombra (Ewan McGregor) encarregat de redactar les memòries d’un antic primer ministre laborista del Regne Unit (Pierce Brosnan). No cal ser un gran expert per adonar-se que el polític retirat,
Nota: Article publicat ahir a l’edició d’El Punt – Avui Convé recordar que a la dècada dels trenta la majoria de democràcies liberals van caure com castells de naips. La raó? L’absoluta incapacitat del sistema polític a l’hora de gestionar la crisi derivada del crash financer de 1929. La indiferència davant l’empobriment de milions de
Nota: Article publicat a l’edició d’avui de El Periódico Un amic d’infantesa m’il·lustrà amb una brillant metàfora el que s’esdevé en el món del treball assalariat. Camioner des dels vuitanta, l’empresa que li paga canvia d’amos cada pocs mesos. «Amb nosaltres, el que fan és un canvi de cromos». En Pep, que sol fer les
Article publicat a l’edició d’El Punt-Avui Fa uns anys, en una classe d’història econòmica, el professor Jordi Nadal ens il·lustrà sobre la facilitat amb què l’estupidesa esdevé dogma de fe. Ens parlà de l’economista Walter Rostow, acadèmic influent qui, durant els seixanta, actuà d’assessor dels presidents Kennedy i Johnson. En plena guerra freda, i per
Al principi, vaig fer un esforç per seguir la campanya electoral. M’he mirat programes, he seguit declaracions, moviments, entrevistes, debats,… Arribo a la conclusió que ningú no vol guanyar les eleccions, sinó com a molt, ocupar l’esfera del poder i esperar temps millors. Cap idea interessant. Cap consigna creïble. Cap consideració brillant.Ho entenc. Conec gent
Vaig ser, dissabte passat, a la manifestació d’indignats de Girona. Unes 3.500 persones. Amb un ambient entre festiu i crispat. De fet, més crispat que festiu, perquè és evident que vaig copsar una certa frustració i impaciència. Frustració perquè, malgrat que l’essència de les demandes populars són raonables i justes, l’autoritat actua amb indiferència. Impaciència,
Redoblen les interpretacions interessades sobre la crisi. És més, es confon a propòsit a l’opinió pública sobre els orígens, principis, circumstàncies, responsables i conseqüències sobre la situació actual en què, tot citant El último de la fila, «la pobreza entra por la puerta / y el amor salta por la ventana». Se’ls veu, se’ls sent,
Els pares franquistes del meu amic Manolo, amb qui jugava a futbol al mateix equip, em van acompanyar a casa una vegada per la Gran Via amb el seu SEAT 1.500. Aturats en un semàfor, a prop de la Monumental, una furgoneta portava uns quants toreros. Don Nicanor, el pare, antic combatent de la DivisiónAzul,
La meva capacitat de sorpresa no té límits. De què em van servir les classes de sociologia a l’autònoma, les meves lectures de Tourain, Sennet o Weber, si ara resulta que les classes mitjanes són les més perjudicades per la reactivació de l’impost de patrimoni. Perquè, com afirmava algun tertulià d’intereconomia, gent ben informada i
Nota: Article publicat a El Punt-Avui Un dels fenòmens més colpidors de la història recent fou el del naufragi del comunisme. La facilitat amb què es va dissoldre la Unió Soviètica va deixar sorprès tothom. Tampoc semblava fàcil imaginar la fallida ideològica d’un marxisme pel qual milions de persones havien lliurat les seves vides confiades
Fa dos i tres anys, quan la fallida de Lehman Brothers certificava la fi de la bombolla, vaig saber de molta gent que havia perdut la feina. Principalment, paletes, treballadors industrials, dependents de botigues,… Gent del barri i la família que veia com s’ensorrava el castell de naips creat per la plutocràcia glocal i assistida
a alguns anys vaig cursar l’assignatura de Dret Constitucional. A tal efecte, vaig llegir l’excel·lent manual universitari de Francesc Carreras, de manera que es pot dir que tinc un cert coneixement de com funciona l’arquitectura legal. És per això que no puc deixar de pensar en el cinisme de Romanones, que enllaça amb la tradició