Com resulta habitual, ahir vaig recollir de la bústia un sobre de La Caixa amb diverses informacions a dins. Sol ser un moment delicat, perquè la lectura de les xifres sempre em porta algun disgust, i efectivament, ahir no va ser cap excepció. Pujada de les comissions per manteniment de targetes, transferències i qualsevol altre
Entre els cables diplomàtics publicats per Wikileaks, es trobaven alguns informes on alguns agents dels serveis exteriors nord-americans mostraven llur preocupació pel moviment 15-M. Un dels fets que els inquietava era que, d’aquest moviment de protesta, podrien sorgir noves idees i nous lideratges que desballestessin els actuals sistemes democràtics europeus (bé, la paròdia democràtica que
Percebo moltes temptacions leninistes en aquest moment d’incertesa. I quan parlo de Lenin, no em refereixo al comunista, sinó a l’estratega revolucionari. Quan el primer govern menxevic exhibeix la seva incompetència política, Vladimir Ílitx Ulianov expressa “quant pitjor, millor”, és a dir, que a mesura que els errors dels adversaris se succeeixen arribaran les oportunitats
Em costa trobar un qualificatiu per la iniciativa de TV3 de telemarató contra la pobresa. Ingènuament, pensava que el país ja havia superat aquesta barreja d’ingenuïtat i caritat, tanmateix, l’emoció del reality show sembla haver superat la capacitat crítica de la societat catalana.Dia a dia, l’evolució de la crisi, sumada a la profunda inequitat estructural
Passo el manifest del Primer de Maig del Moviment Obrer per la Independència, encarregat per la Sectorial del moviment de treballadors de l’Assemblea Nacional Catalana de Comarques de Girona, al qual hi he tingut l’honor de participar en la seva redacció.La fotografia és ben eloqüent. La “preparació” del Primer de Maig de 1935, quan els
Entre la depressió col·lectiva, algunes bones notícies. La iniciativa de desobediència civil contra els peatges és una de les més esperançadores en aquest temps de desesperança. No tant pel seu impacte numèric o econòmic, sinó pel que té de catàrquic i emocional.Ja sé que el principal argument és el de la discriminació nacional. Qui parla
A Moments estel·lars de la humanitat, l’escriptor alemany Stephan Zweig ens ofereix quinze històries literaturitzades on es descriu un corol·lari de personatges obligats per les circumstàncies històriques a prendre decisions transcendents. És en aquests instants, oportunitats úniques forçades pels elements, el context històric, una estranya concatenació dels fets, quan els protagonistes han de mostrar llur
Vergonyant és el tractament mediàtic respecte els aldarulls del 29-M. Deformació informativa, opinió sense contrast, sentència sense reflexió és el que els diversos mitjans influents han acabat transmetent a una opinió pública, com a mínim, confosa. Va haver-hi violència? És clar que sí. Ara bé, qualsevol estudiant de primer de periodisme hauria de tenir clar
Era un secret a veus que a la jornada del 29 de març hi hauria aldarulls. També es podria preveure que els mitjans focalitzarien el punt d’interès en els vidres esmicolats, per damunt de les vides esmicolades aquests darrers anys. M’estranya que cap editorialista hagués posat el titular de Crònica d’una violència anunciada.Dins el guió,
Nota: Article publicata a l’edició d’El Punt-Avui A vegades, que els somnis es facin realitat pot resultar un malson. Convindria recordar-ho a aquells que brindaren en llegir el contingut de la nova reforma laboral, una ruptura amb les estructures democràtiques que perjudica el conjunt de la societat i l’economia catalana i espanyola. La lectura amatent
En l’esdeveniment de demà, més enllà de la protesta, hi ha la proposta. I aquestes són les meves: Fer una auditoria popular dels comptes públics, realitzada per sindicats i altres entitats socials, a fi de fiscalitzar qualsevol abús i malbaratament de fons públics (dietes, partides pressupostàries excessives,…) En el nostre cas, podíem encarregar-la a economistes
Nota: Article publicat al Setmanari La Directa: El 29 de març el nostre país viurà l’enèsima jornada de vaga general després de la «gloriosa» del desembre de 1988. Ara bé, als historiadors ens agraden les paradoxes, i si bé qui ens dediquem a la història recent solem dir, per al cas del 23-F, que «mai
Els historiadors convenim a denominar com a “dècada perduda” als vuitanta que patiren les societats llatinoamericanes. Fou aquest un període de col·lapse de llurs economies que consistí a la destrucció del teixit productiu en favor d’una agressiva financiarització. I esdevingué un procés promogut per les dictadures instaurades al llarg dels setanta i unes democràcies supervisades
Nota: Article publicat a l’edició de El Punt-Avui Una de les falses veritats més difoses darrerament és la idea que “hem” viscut per damunt de les nostres possibilitats. Aquesta primera persona del plural és més que discutible. A diferència de les nostres elits polítiques i econòmiques, la majoria de persones de la majoria d’entorns han
No ploraré per la borsa… ni pel Banc Pastor, ni per cap broker, ni per cap banquer. És clar, l’ús de la violència per part dels manifestants indignats i emprenyats és moralment inacceptable. Tanmateix, sovint tinc temptacions escolàstiques, i tenint en compte el que ha fet la casta financera de coll blanc, la violència dels