Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

CLUB SÒFTBOL FÈNIX VALÈNCIA

Fa escassament un any les jugadores i entrenadora jugaven en un altre club a sopluig d’un invent quasibé d’afeccionats caribencs i sudamericans que la Conselleria i l’ajuntament de València deien que mantenien. Quan el que fèiem els pares, entrenadores i xiquetes era mantindre’ls a ells a base de pagar quasibé tot. Hi hagué una assemblea on se’ns demanava més diners als pares.
Amb l’excusa de la crisi econòmica. Algú s’aixecà i els va dir que com a independentista estava fart de que els pagàrem tots els seus ‘embolics’ i que les autoritats se’n duien els esforços de pares, entrenadores i jugadores per a tapar les seues mancances per  a traure pit. Diners despistats i d’altres afers usuals en aquesta ciutat i país també n’hi havien. Subvencions d’uns divuit equips, entre reals i ficticis, quan sols n’hi havien uns deu (10) reals. 

Les xiquetes es coneixien gairebé totes des de l’escola pública Santa Teresa i d’altres públics. El ghetto únic de la línia en valencià, del CP. Sta Teresa durant anys i panys a Ciutat Vella; sou la bèstia negra de la ciutat per a les autoritats. Quasi sempre enfrontat a la Conselleria des de l’època de Zaplana que ja ens volien fer desaparèixer del mapa fins a l’actualitat.

Si voleu conèixer un poc més el club pitgeu damunt del nom del club. Una gent molt interessant i abnegada que viu l’esport amb fervor olímpic.

CLUB SÒFTBOL FÈNIX VALÈNCIA

Un altre enllaç d’una notícia.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.