Cantarem amb ella mentre viurem
Publicat el 15 de maig de 2012 per josepblesa
Publicat dins de EVENT-ARTS | Deixa un comentari
Notices from nowhere
Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.
-
antidemocràtiques, aparells feixucs, …. Cantarem amb ella mentre viurem <a href=”http://www.urbanrajah.com/how-to-make-Indian-curry/masala-crusted-whitebait”>masala whitebait recipe</a>
-
Jo també la somnio completa, amic. Un guster aquella abraçada real i conviure. Quin goig que feia aquest pom de terra i paraula catalana aixoplugat a una illa, a un monestir laic plle d’esperança. Abraçada virtual. Ves quin remei!
Doncs sí, ho farem.
Això ha estat com una punyalada, com un espoli més d’allò que ens pertany i que ens planyen i que no ens tornen i que no podem gaudir mai a bastament.
Des d’ara, dins el meu temple pagà, a més de totes les altres pèrdues (siguin esprius, siguin xirinacs, siguin miquelsbauçans, sigui qui sigui) ella també hi serà perenne, perpètua, amiga com l’ombra de les alzines i com el flaviol dels xeregalls que es precipiten al mar de l’Alguer des de la serralada nord de Mallorca: d’allà mateix on el pare Vives va posar música a aquestes paraules de Costa i Llobera, quan cavil·lava d’un catiu de Pollença que se n’havien enduit els moros quan varen venir:
Quan les volgudes muntanyes
passava el pobre catiu
besava el pobre, besava
un brotet de romaní.
Passà terres i fortunes
però plorant cada nit
besava el pobre, besava
un brotet de romaní.
Un dia d’hivern les ones
tragueren un mort, ai trist:
Estret en la mà tenia
un brotet de romaní.
És per això que no hem de perdre les esperances. Cantarem al ritme de Pitàgores que fa la música des del logo-emblema de la Fundació ACA.