Gemma Pasqual i Escrivà

@GemmaPasqual

Quan deixàvem de ser infants. Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria

Quan deixàvem de ser infants

Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria

Una mirada a la infantesa viscuda amb el poeta valencià més notable del segle XX: Vicent Andrés Estellés (1924-1993).

més…

Ressenya

Una mirada a la infantesa viscuda amb el poeta valencià més notable del

segle XX: Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Un llibre intimista narrat

amb una bellesa lírica innegable.

Miquel Pons, protagonista de la novel·la, s’assabenta de la mort del poeta

des de París, on treballa com a actor. La notícia de la mort de l’amic tot i

esperada, no deixa de ser dolorosa. De mica en mica, els records més

íntims i amagats li retornen a la ment nítids com el primer dia i evoca els

anys d’infantesa.

En Miquel, un actor de teatre ja vell i cansat, reconeix que un dia se’n va

anar del poble sense mirar enrere, només endavant, cercant una vida

millor, un món amb esperança i no vençut per una guerra cruel que li

havia de marcar l’existència. Comença el relat de la seva història, una

història oculta en la memòria que mai no havia explicat a ningú.Havia

arribat l’hora de les confessions, d’obrir el cor al seu amic i parella, l’Enrico.

La seva mirada als records viscuts amb el jove Estellés parteix de la

poesia d’aquest per emmarcar fets de joventut al poble on vivien,

Burjassot durant una època de trasbals: la guerra civil. Tot i que és una

obra de ficció, els fets teòricament viscuts pel jove Estellés estan basats

en les pròpies autobiografies del poeta.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per gemmapasqual | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent