Quan deixàvem de ser infants. Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria
Quan deixàvem de ser infants
Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria
Una mirada a la infantesa viscuda amb el poeta valencià més notable del segle XX: Vicent Andrés Estellés (1924-1993).
més…
Ressenya
Una mirada a la infantesa viscuda amb el poeta valencià més notable del
segle XX: Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Un llibre intimista narrat
amb una bellesa lírica innegable.
Miquel Pons, protagonista de la novel·la, s’assabenta de la mort del poeta
des de París, on treballa com a actor. La notícia de la mort de l’amic tot i
esperada, no deixa de ser dolorosa. De mica en mica, els records més
íntims i amagats li retornen a la ment nítids com el primer dia i evoca els
anys d’infantesa.
En Miquel, un actor de teatre ja vell i cansat, reconeix que un dia se’n va
anar del poble sense mirar enrere, només endavant, cercant una vida
millor, un món amb esperança i no vençut per una guerra cruel que li
havia de marcar l’existència. Comença el relat de la seva història, una
història oculta en la memòria que mai no havia explicat a ningú.Havia
arribat l’hora de les confessions, d’obrir el cor al seu amic i parella, l’Enrico.
La seva mirada als records viscuts amb el jove Estellés parteix de la
poesia d’aquest per emmarcar fets de joventut al poble on vivien,
Burjassot durant una època de trasbals: la guerra civil. Tot i que és una
obra de ficció, els fets teòricament viscuts pel jove Estellés estan basats
en les pròpies autobiografies del poeta.