Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

La lliga de Florentino

He manllevat a l’amic Toni Mollà. Este article que ha deixat caure al website EXVALENCIANS.COM . Com sempre, Toni és genial sagaç i agut.

La lliga de Florentino Pérez
Toni Mollà

Els diaris en van plens. Florentino Pérez va dimitir ahir com a president del Reial Madrid. L’excusa ha estat la marxa esportiva de l’equip dels galàctics que el mateix Florentino havia creat a imatge i semblança seua. Però el bon observador farà bé de mirar més enllà dels gols i dels penals, de l’edat dels futbolistes i del seu rendiment estrictament esportiu. El futbol és un terreny de joc simbòlic on es debat alguna cosa més que els punts de la classificació i el llorer dels campions. El nostre esport més popular simbolitza i perpetua altres enfrontaments més concrets i “materialistes”. Els mateixos jugadors han esdevingut “unitats de negoci” cada dia més “deslocalitzades” i globals, amb interessos diversificats de forma estratègica allà on convé, siga la lliga espanyola o la italiana. Allà on convé als mateixos jugadors i a les empreses –publicitàries i audiovisuals, en primer lloc– que n’exploten la imatge i el currículum esportiu. I allà on convé, vicàriament, als clubs que els contracten d’acord amb interessos “empresarials” que no són tampoc només esportius. Les galàxies dels jugadors delimiten també els mercats on actuen les matrius empresarials dels clubs contractants. Per la seua banda, les llotges dels estadis –de can Barça, del Bernabeu o de Mestalla– són, cada diumenge, taules ben parades de complicitats i d’interessos compartits no sempre confessables al sol del migdia. Les connexions entre la política i el mercat han trobat a les llotges VIPs l’espai del pacte i del repartiment, de concentració empresarial i d’establiment de sinèrgies entre empresaris i governants de tots els colors de la lliga de les estreles. D’ací que els consells d’administració empresarials i les directives dels clubs responguen als interessos dels grups d’interessos –als EUA, en diuen lobbies– de cada moment i espai geogràfic, amb els mateixos alts-i-baixos, reptes i oportunitats, que la resta del “mercat”. Al València C de F, posem per cas, dominaren els taronjaires com Julio de Miguel o Arturo Tuzón fins que la taronja valenciana entrà en crisi, al mercat “nacional” i a l’europeu. Ara ho fan els constructors perquè és la rajola la que mana en el mercat i la política del país. I el canvi d’estadi i la requalificació consegüent, com l’atemptat ambiental contra Porxinos, no en són sinó les mostres més evidents.

La dimissió de Florentino Pérez al capdavant del Reial Madrid s’ha d’interpretar com un final d’etapa empresarial, amb els objectius operatius ben assolits, balanç i compte de resultats a la mà. Florentino Pérez, president d’ACS –primer grup constructor d’Espanya i tercer d’Europa– “va construir” una galàxia de futbolistes que, com el president necessitava, utilitzava la “marca Reial Madrid” per a “posicionar” en el mercat altres unitats de la mateixa “constel·lació” empresarial. Durant l’època galàctica, el Reial Madrid ha fet el “pelotazo” immobiliari més gran de l’Europa Occidental, amb la requalificació dels terrenys de la ciutat esportiva –cosa que, per simpatia merengue, volen imitar altres clubs com el mateix València C. de F. Paral·lelament, ACS ha escampat els seus tentacles per tot l’estat espanyol i illes adjacents, gràcies als polítics governants a Espanya, inclosa –i a gosades !– Catalunya. La classe dirigent i governant d’ara i d’abans al nord de l’Ebre no mira el color de la camiseta quan hi ha pela llarga per l’entremig. La construcció del complex del Fòrum de les Cultures –ai, que em muir de riure !– en fou només un exemple. La corporació empresarial de Florentino Pérez s’ha convertit, durant aquest mateix període expansiu, en el primer accionista de RETEVISIÓN, l’empresa que transporta el senyal televisiu a tota la península tant de les televisions públiques com de les privades. Finalment, ACS ha comprat DRAGADOS, que era el seu màxim competidor en obra pública en un procés de concentració empresarial que apunta a la vella idea de mercat monopolístic. I, per si era poc, ha esdevingut l’accionista de referència d’ABERTIS (24’8%), propietària de les autopistes que tots paguem, fonamentalment a l’eix mediterrani –abans, Països Catalans. No ens enganyem: Florentino Pérez ha guanyat la lliga per golejada. Ha fet el que havia de fer i quan calia; i ara una altra cosa. Els homes de negocis no poden perdre el somriure per dos miserables gols del Mallorca. Ben al contrari: saben interpretar quan han d’eixir d’un negoci i canviar els ous de cistella. Ell ja ho té bé. Ara toca retirar-se del parquet i de la llotja i recollir beneficis. Derrotat i sotmès com està l’exèrcit democràtic, les tropes “constructores” han assolit tots els seus objectius “operatius”. La (seua) “guerra” esportiva s’ha acabat. Ara li passa la “marca Reial Madrid” a Fernando Martín Álvarez, propietari de MARTINSA, constructor amb qui s’havia repartit conjunturalment el terme de la Comunitat de Madrid per barris, i el major propietari de sòl d’Espanya, amb interessos a Telefónica, el BBVA i el Banc de Santander. És una altra lliga que comença.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.