ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (10)
Pels carrers, places i parcs de les ciutats japoneses és molt normal trobar-se amb persones passejant gossos. Acostumen a ser exemplars petits i d’espècies locals, molt apreciades arreu del món com a mascotes per la seva disposició alegre i afectuosa, molt adaptats als pisos i apartaments petits que tant sovintegen en aquest país.
Els japonesos no solen donar-se petons, ni abraçar-se, ni tocar-se: en definitiva, no estableixen contacte físic. La cultura japonesa no és una cultura d’expressar efusivament els sentiments: Al contrari, estableix que, d’alguna manera, cal reprimir-los o, almenys, amagar-los. És un símbol de bona educació. Per això, tenir un gosset que se’l pot tocar, acariciar i petonejar, no deixa de ser un substitut d’allò que no es pot fer amb les persones.
Pel que fa als gats domèstics, procedien de Xina i van ser introduïts pels monjos budistes fa uns mil cinc-cents anys. Al principi eren animals sagrats i actualment encara hi ha a Tòquio un temple dedicat als gats. Avui dia son també unes mascotes molt apreciades, tot i que també proliferen els gats de carrer que van al seu aire. Aquests són molt deferents dels gats salvatges, que també n’hi ha i són els únics autòctons japonesos. Un gat molt famós a Japó és l’immortalitzat al llibre de fotografies ‘L’àvia Misao i el seu gat Fukumaru’, de Miyoko Ihara. Podeu veure les fotos aquí: http://www.taringa.net/posts/imagenes/15899088/La-abuela-Misao-y-su-gato-Fukumaru-Fotografia.html
Una curiositat: En algunes ciutats hi ha cafès-gat, uns establiments temàtics on pots jugar, acariciar o contemplar gats. Diuen que afavoreix la salut i combat l’estrès de la solitària vida urbana. Podeu trobar més informació sobre cafès de gats a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cafè_de_gats