EXCURSIÓ A L’ESTANY DE LANÓS

L’estany de Lanós és el més gran de la Cerdanya, si bé, com el de les Bulloses, les seves dimensions han estat engrandides per la resclosa. Es diu que del fons del llac surt un corrent subterrani que sorgeix a la superfície en una font de Sant Salvador de la Vedella (avui sota les aigües de l’embassament de la Baells), al Berguedà.

S’hi arriba pel poble de Porté, a tocar del túnel de Puimorens i només començar la pujada del coll del mateix nom. A l’estiu, la carretera d’accés és de peatge (1,50 euros). Val la pena pagar per gaudir d’uns camins perfectament traçats i senyalitzats i d’aquests indrets magnífics al peu del Carlit.

Formidable ambient d’alta muntanya als voltants del llac, on podem pujar per dos camins: el de la solana, sota el pic de Fontviva, ràpid i pràctic, amb excel·lents vistes sobre el pantà de Passet i l’estany de Fontviva. I el vell, que hi va per Comajoan. Aquest últim és més bonic però més llarg i pesat. En alguns trams està protegit amb marges de pedra i això ens recorda que fou construït fa molts anys per traginers, pastors i caçadors. Nosaltres hem fet servir el primer de pujada i el segon de baixada. Excel·lents boscos (bedollars i pinedes de pi negre) i paratges feréstecs al llarg de les marrades del corriol, en tot moment marcat i senyalitzat. 


 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en GRAN RECORREGUT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*