Notices from nowhere

1. La fiscal.
i 2. la de les seues xarxes mafioses adherides a un estat corrupte que tragina negocis paral·lels de tràfic d’influències com hem vist darrerament i que fa anys denunciàvem alguns.

La relació entre colonitzadors i colonitzats sempre és la mateixa, ací i al Congo Belga: l’empobriment dels colonitzats. No sols dels pobres de mena sinó també de qualsevol que estiga radicat en el dit territori fiscal: classes baixes, mitjanes i professionals, funcionariat, autònoms, mitja alta i de les empreses, l’activitat de les quals pivoten carregades d’impostos sobre la benzina, mecàniques, alimentàries, els fàrmacs, l’activitat turística, l’ensenyament i la investigació que procuren sobreviure. Per tant de tot el gruix social. Ací no s’escapa ningú. 

De la crisi mundial actual podríem eixir reforçats si canviem el paradigma teològic de que cap govern de Madrid pot fer alguna cosa per nosaltres.
Quan som nosaltres els qui paguem la meitat de despesa del seu estat. Sols aplicant-hi la capacitat de resiliència (resistir i alhora autogenerar-se energia potencial, i eixir-ne reforçats).
A l’ex-president Camps li devem que fou el primer a denunciar-ho, encara que tenia la cua de palla, doncs, necessitava els diners que ens robaven per a les seues bogeries estrafolàries i feixistitzants, que per això li han botat foc els uns i els altres. Eixe és el seu únic llegat salvable.

Amb els socialistes mai podria haver-se’n dit. Quan, en ells, violentaven adés i ara, allò tan fals de que “todos los españoles somos iguales’….doncs, traïen els seus principis socialistes i, de passada, ens enganyaven als valencians sota el seu nacionalisme espanyolista enyoradís d’aquella suada solidaritat interregional colonial.

Quan, a sobre, som realment els més pobres relativament en renda per càpita de tot l’estat. I damunt els hi paguem les seues farres i màfies.

¿S’haveu adonat que la xarxa d’Urdangarín operava majoritàriament en les comuntitats autònomes productores de l’arc mediterrani?….això ens hi hauria de fer pensar molt. 

Però per a això cal que el M.H. President Fabra canviara la seua percepció que el lliga a Madrid: plantant-los cara.

Dipositant els diners d’IRPF,IVA, Seguretat Social, etc. que d’aquest mes de gener hem de pagar en una caixa que fóra propietat de la Generalitat Valenciana. De la crisi podrem eixir amb un esperit calvinista i estalviador típic d’ací, com el que hem practicat tota la vida. Però sempre, amb la premissa prèvia, de que tanquem el forat del robatori per on el nostre sacrifici esdevindria inútil.