(OUR) UNION IS STRENGTH.
I aqueix és el mateix nexe que ha d’amerar el moment actual entre la gent catalana. L’enòleg valencià en Joan C. Martín, ens explicà fa uns mesos que el País Valencià fou el darrer reducte de tot Europa a entrar la fil·loxera. La fil·loxera com sabeu és un insecte americà que s’instal·la en la rel de la vinya li xupla la saba fins matar-la per desnutrició. La resta de plantacions vinícoles europees havia caigut sota la plaga que arrasava els camps de vinya. Explicava, endemés, que els vinyaters i rabassaires tenien un pacte públic de “CONJUGACIÓ” per tal d’evitar l’entrada de la plaga mentre no es comerciara amb l’exterior o introduïa plantes foranes. Per a que la qual cosa fos efectiva calia que tothom anàs en ajut d’aquell/s que ho necessitàs com a bloc de suplència. S’hi prestaven bèsties de càrrega, carros, estris agrícoles, trulls, etc. S’havia fet una mena de Comuna. Sols, a la fi, penetrà la plaga quan algú baixa la guàrdia i per cobdícia mercadejà amb l’exterior, amb la qual cosa acabà passant el mateix que a la resta d’Europa.
Aquesta societat estem fets de moltes pastes i fangs, i tothom portem un “peix a l’estòmac” com diem a València. La conjura té allò de tenebrós i secret. Quan resulta que tot el procés cap a la llibertat ha estat transparent, civilitzat, democràticament tortuós davant de les regles de joc –indecents- que ens han anat parant a cada revolt. Des d’avall cap amunt. I ara no hem de modificar les premisses sobre les quals hem anat construint aquest “monument” que és la “DEMOCRÀCIA PARTICIPACTIVA”. No per qüestions d’honor medievals, ni sentimentals dinovesques de base nacional(ista), sinó per com és avui en dia la nostra societat: plural, variada i interessada en crear un espai terrestre on es puga viure amb uns nivells de benestar millor que els que albirem en quedar-nos com estem. Sense mística ni grans capitans. L’inici d’una re-evolució mundial que ja fa xup-xup en molts d’altres llocs del planeta. Si hi ha un motiu que els encén és la pròpia tranquil·litat i pacifisme gandhià que condueix el procés. Per això mateix sols es dediquen a provocar.
Com aquells vinyataires valencians, si ens mantenim “conjugats”, ho aconseguirem segur. De no fer-ho, el resultat fóra el mateix de la resta d’Europa: els camps arrasats i erms. Que és el que pretén la fil·loxera per a la seua i única supervivència. La “CONJUGACIÓ” és un PACTE SOCIAL ENTRE CIUTADANS.
Justament, vinc de visitar els cellers modernistes de les Terres Altes de l’Ebre i tenen molt a veure amb aquest magnífic post.
La fil·loxera, el cooperativisme, la modernitat, la república i pitjor que la fil·loxera el feixisme dels nacionals.
Salutacions.
Pere.