Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

LES RELÍQUIES DE ST. VICENT. TESTIMONI DE BALCANITZACIÓ.

De vegades la història se’ns torna actual. Del tret al bescoll, les fosses comunes, la destrucció de Sarajevo i Split, la conversió de mesquites en catedrals o viceversa a la pira d’al-Qàdir soterrat fins la cintura ordenada pel Cid hi ha una passa. Cada societat posseeix les seues senyes d’identitat i quan és dominat per un altre aliè o bé són amagades o cal deportar-les. Aquesta és la síntesi de la peripècia de les restes de st. Vicent màrtir en trànsit per mitja Europa.    

Tal i com convinguérem al darrer lliurament sobre sant Vicent de la Roqueta (SVR), la conquesta de València pel Cid campeador (1096-1102) suposa un element més de complexitat en la història de la ciutat. Rodrigo Diaz -mercenari al millor postor cristià o sarraí- féu tota mena de crueltats i repressió a sang i foc contra els moros valencians, fent-los-hi expulsar de la ciutat, i substituint-los per cristians castellans. Convertint la mesquita major en catedral. Proclamà el monjo clunicià Jeroni de Perigord bisbe de València. Per contra tal circumstància no revifà la mossarabia autòctona, sinó que es tractava d’una jerarquia allunyada, on qui remena les cireres és el totpoderós Cid. En contra del pensament comú – del racionalisme oligàrquic mesetari del divuit ençà, vull dir – el Cid tallà els vincles amb els regnes castellans casant les seues – vertaderes, no les del Poema- filles amb Pere I d’Aragó i el nostre Ramon Berenguer III. Tot fent un tomb primerenc del domini de les terres valencianes cap a les monarquies orientals de la península.

Amb la nova conquesta de València, després de la mort del Cid, per part d’almoràvits i almohades, de bell nou, apareix el fenòmen de repressió i expulsió de pobladors. Sent-ne bandejats als ravals, com ara la Saïdia, l’Alcúdia (Marxalenes), Russafa i la Raiosa (zona de SVR), etc. Suposant tot aquest enrenou un impagable precedent balcànic.

El corol·lari del trasllat de relíquies.

Tota la repressió esmerçada pels diversos grups humans en lliça sobre aquest territori pot ser rastrejat a través dels lletraferits sarraïns i castellans. I posteriorment a la conquesta i repoblació catalana pels persistents requeriments -de la nostra monarquia i Jurats de València – per la restitució de les relíquies de sant Vicent. Una colla de fets llegendaris ens informen de la dispersió del cos sencer o a trossos.

Ja a l’any 760 la Crònica del moro Rassis la conquesta de València per abd Al-Raman provocà la persecució contra mossàrabs amb el següent enviament del cos -segons la llegenda- cap a Cap de st. Vicent (l’Algarb) i d’ací, posteriorment, vers Lisboa. Cal recordar que st. Vicent és el patró de Portugal.

La segona llegenda treta de la notícia que dóna el monjo Aimoní de Castres (Occitània), sobre el trasllat del sant al seu monestir l’any 855. Essent creïble aquesta, car els Jurats de la ciutat en 1394 reclamen Climent VII per a la seua restitució.

Una altra basada en el viatge que emprengué Teudovild a 1104 en pelegrinació a Terra Santa sota la protecció del braç de st. Vicent. Posant-se greument malalt a Bari – a punt de prendre vaixell- confià, prèviament a morir, el braç al bisbe de la ciutat adriàtica que el confinà a la seu de sant Nicolau.

Aquesta relíquia fou retornada des de Pàdua a València pels volts de 1970 i és exposada a culte a la capella de la Ressusrecció de la seu valentina.

                                   Josep Blesa i Morante, arquitecte.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. Les poblacions occitanes peninsulars al llarg de la costa mediterrànea occidental, què esdeven de les poblacions ibers dominades pels romans, ja existien abans de l’arribada dels arabs a la península l’any 711.

    Juntament amb la majòria de ciutats principals des de temps de les poblacions ibers com els Ilerdetans -Lleida- Laietans -Barcelona-, Ilercavons -Deltebre-, Edetans -Lliria-, Contestans -Cocentaina-, Massians -Elx- entre d’altres i les colonitzades pels romans com Sagunt, Xàtiva, València entre d’altres.

    I paraules no ussuals a la Catalunya oriental com dins, ací, hui, … 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.