EN MEMÒRIA DE VICENT VENTURA I BELTRAN
Com ja hem comentat diverses vegades, en l’època que vivia al carrer d’Alboraia, vaig estar voltat de gent imprescfindible pel reviscolament del país. Al carrer Jaca vivia Ricard Pérez Casado, el millor alcalde que mai coneixeré de la ciutat, enfront de mi, Vicent Soler, amb la seua dona Fina Masgrau, Vicent Andrés amb Isabel, al principi del carrer, Partal, llavors vivia a Molinell, i….sempre havia pensat que Vicent Ventura vivia a Genar Lahuerta, doncs estava enganyat. Toni Mollà, avui ens desa al seu bloc l’article que us hi dese a continuació. Amb Ventura m’he creuat al pont de la Trinitat diàriament. El seu posat era d’una solemnitat esparveradora i em feia no sé què d’abordar-lo. Ell era "l’amic" de Fuster i jo no m’atrevia a dir-li res. Ell, cap a les 3’30 h. creuava el pont i jo, que havia acompanyat ma mare a la faena i en tornar, ens creuàvem. Amb ell mantenia la relació de llegir la contraportada dels temps heròics de EL TEMPS, que heretaria, després, J. F. Mira.
Tot això manca d’importància però el que vull ressaltar és el següent, i que poca o ningú en sap.
En aquella època vaig allotjar, durant gairebé un mes, a casa meua un estudiant d’història, barceloní i amic, dit Xavier Ferré i Trill, tots dos pertanyíem als Grups de Defensa de la Llengua. Ell, aleshores elaborava la tesi doctoral sobre el "Nacionalisme al País Valencià". M’ho demanà per a fer el treball de recollida de material directament, a més de contactar amb els protagonistes del tema. Em va demanar que el dugués a ca Fuster, i així ho vaig fer. Picàrem repatidament i esperàrem més d’una hora a la porta del c/ Sant Josep, 10 de Sueca. Sense resultat satisfactori. Com podreu imaginar. Després vam asabentar-se’n que calia contactar, abans, amb J. Palàcios. Mentre esperà a tindre audiència, em digué que amb qui podria conèixer que estigués coneixedor dels intríngulis del tema. Li vaig dir, segurament, l’home que coneix tot és en Vicent Ventura. Però és un home d’un posat, molt aristocràtic…i no sé….viu ací darrere mateix, però contacta amb ACPV, i et donaran raó.
Ventura un home publicista, amb empresa pròpia, que escrivia a diversos mitjans, etc. era el que llavors se’n deia: EL PERIODISTA, per excel·lència. Home que havia estat darrere de totes les fundacions de partits, sindicats, l’home del Contuberni de Munic, després desterrat a París i a "la Marina" i acollit per mossén Espasa. Capaç de perdre una ocasió política per fer riure, amb un acudit, etc, etc..
El que vull plasmar i m’està costant d’expressar-ho, perquè no tinc massa temps, és donar a conèixer el següent:
Xavier va contactar amb Ventura i li va dir de quedar el dissabte, i Vicent Ventura li digué que era IMPOSSIBLE.
L’explicació era, que ell un home ja d’avançada edat, anava els dissabtes a un centre d’acollida de LLÍRIA DE DISMINUÍTS PSIQUICS. A llavar-los, a donar-los de menjar, vestir-los, etc…..i allà es passava el dia aquest magnífic home que mai no em vaig atrevir a saludar. També donaria cabuda al Xavier, "d’escolta", a les tertúlies de San Patricio, amb Fuster, Arenas, Solà, etc. i Ventura mateix.
Ara, que sóc més descarat que el cul d’una mona, no deixaria perdre l’ocasió per a donar-li les gràcies per tot.
L’article que us dese és del gran TONI MOLLÀ.
També hi ha l’acte de concessió de la medalla de la Universitat Est. General, ací
I un article de l’enyorat M. Garcia i Grau, ací
Aquesta és la gent que ens ha fet grans i amb futur a tots plegats, n’éstic orgullós de seguir-los l’estela. Gent de tro i del llamp, i més, molt humanitària, a més no poder.
————————————————————————————
Vicent Ventura vivia a un xalet de Sant Gerard, ell veiem gairebé dia si i dia no. El coneixia de lluny per alguna cosa que em va dir mon pare sobre "aquell home que va estar a Munich". Mai vaig bescanviar cap paraula amb ell malgrat llegir-lo al Temps i llegint el teu article m´adone altra volta d´això que diuen de les oportunitats perdudes. Vares estar als Grups de Defensa de la Llengua? Jo també. 🙂 Bon Nadal i millor any 2007.
El va fer, com s’ha de fer un país, amb revistes i escrits, amb partits
polítics, amb dinars i conspiracions, amb associacions voluntàries i de
lliure disposició. Per origen, podia haver estat un periodista
instal•lat i ben menjat i, per conviccions, es va dedicar a
qüestionar-ho tot, començant per ell mateix. Aquesta és la seua primera
lliçó, la seua grandesa humana.
M’has encomanat la teva admiració, Josep. M’afegeixo a l’homenatge.
això sí GRÀCIES A ELLS…
Àngel
I que el Partido Popular i el Partido Socialista Obrero Español barren en todas las elecciones en la Comunidad.
No hace falte que no lo recuerdes en cada momento i los grandes hombres que lo hicieron posible.
Però quan un per netejar-se la consciència canvia el país per netejar culs, deixant el país en mans de presidents molt honorables netejadors d’altres tipus de culs.
Què vols que el diga?