DEDICAT AL PRESIDENT MARAGALL.
DÈDAL, EL VELLÓ D’OR I LA RÒTULA ESFÈRICA. Robert Graves
Parlaré una miqueta de literatura; malgrat ser un ignorant de literatura grega i mitologia, amb referència mecànica inclosa: la ròtula esfèrica. Amb tot serveix, com a metàfora, de l’articulació i concepció maragalliana del nostre país dins d’aquell Estat espanyol.
Robert Graves (Londres,1895 – Deià, Mallorca, 1995), conegut escriptor, historiador, assagista i poeta. Estranyament mediàtic per l’èxit de l’adaptació de la seua novel·la Jo Claudi. Endemés, escrigué El Velló d’or, novel·la en la que es narra el mític viatge de Jasó i llurs argonautes a la cerca de la pell de moltó, que simbolitzava el déu Zeus i que custodiava zelosament el rei de Colquide.
(segueix una miqueta i deseu-hi algun comentari al respecte, almenys si us ha agradat.)
El text que ací us mostre pertany al primer capítol de la novel·la, en el què es descriu com Anceu, abandonat a la seua sort en la major de les illes Hespèrides (Mallorca), és portat davant la ninfa de les Taronges. Aquesta, l’interroga i es sorprén pel caràcter patriarcal de les famílies gregues en contra de la manera de les illes, on es relaciona la fertilitat de la terra amb la dona, i s’adora a la triple deessa.
A mitja conversa, la ninfa de les Taronges pregunta Anceu per la sort dels cretencs, i Anceu conta com foren derrotats per Teseu el grec. Amb l’ajut d’en Dèdal. Dèdal és possiblement el primer enginyer i arquitecte de la història coneguda: construí el laberint per a tancar el minotaure del rei Minos, va fugir de Creta mitjançant unes ales fetes amb plomes i cera, fortificà la ciutat de Sicília per al rei Còcal, i segons la imaginació d’en Graves també inventà el mecanisme de la ròtula esfèrica, aquell que estudíem durant la carrera en estructures…des del principi, però que no arribem a copsar fins d’haver de signar un projecte que hi n’enclou una.
Pregunta la ninfa:
… ¿què se’ls esdevingué als cretencs? –
Anceu respon:
Estigueren vençuts per Teseu el grec, a qui ajudà a aconseguir la Victòria un home dit Dèdal, conegut artesà i inventor.
Torna a preguntar la ninfa:
¿Què és allò què hi inventà?.
Anceu respon:
Entre d’altres invents, construí braus de metall que bramien artificialment quan s’encenia foc sota el seu ventre; també estàtues de fusta de la deessa que semblaven de carn i ossos, doncs les extremitats eren articulades i podien moure’s en totes les direccions, com si fóra un miracle….. i els ulls, a més a més, podien tancar-se i obrir-se, tot tibant-ne d’un cordell ocult.
Torna a preguntar la ninfa:
¿Encara viu, aquest tal,……Dèdal?. M’encantaria de conèixer-lo.
Anceu tornà a respondre:
Per malastrugança no és possible. Tots aquests events s’esdevingueren de fa molt d’abans dels meus temps.
Tanmateix la ninfa continuà insistint-hi:
Però de debò……, ¿veritat que em podràs dir-me com eren fetes les articulacions de les estàtues per a que les extremitats pogueren moure’s envers totes direccions?
Anceu tornà a respondre:
Sens dubte calia que girara en un buit esfèric -li diu- tot fent encongir i doblant el seu puny dret fins tancar-lo i girant-lo dintre el buit format pels dits de la mà esquerra per a que comprengués de seguida què volia dir.
Així, doncs, Dèdal s’inventà l’articulació esfèrica. Amb tot i amb això, mercés a un invent d’en Dèdal, tota la flota dels cretencs restà anihilada, i per això ja no són ells qui visiten la vostra illa, ans únicament els grecs i algun que altre pelasg, traci o frigi.
(………………………………..)
Mentri-mentres, quan encara conversava Anceu, la ninfa féu un senyal secret als homes-boc per a que s’emportaren Anceu fora de la seua vista i després li donaren caça fins matar-lo amb llurs fones. Puis hi havia decidit que un home que podia contar històries tan pertorbadores i indecents no se li podia permetre seguir amb vida a l’illa, ni tan sols un moment més, ara que ja l’havia contat el que volia conèixer sobre la manera d’articular les estàtues de fusta.
M’AGRADA
La nimfa es queda l’exclusiva.
Es ben bé un "gest de deu" 😉