Les criades, de Jean Genet

Durant quatre setmanes escasses a La Seca hi hem pogut veure un clàssic francès del segle XX que personalment tenia moltes ganes de veure: Les criades, de Jean Genet, un text trist i amarg que dóna veu a dues criades que senten fascinació i odi alhora per la seva senyora. És una obra punyent que retrata els desfavorits de la societat sense ser d’una duresa extrema, per això em va agradar molt.

La diminuta sala Leopoldo Fregoli de La Seca ha estat l’espai que ha acollit les confessions secretes de Claire i de Solange, interpretades per Elisenda Bautista i Meritxell Sabaté, dues actrius poc conegudes que fan un treball encomiable en aquesta obra. Les dues criades, germanes, són éssers gairebé demoníacs i posseïts per alguna mena d’esperit malèfic que les fa actuar mogudes per l’odi, la rancúnia i les ganes de fer mal. En aquesta obra no sabem com es comporten davant la seva senyora, perquè precisament només les veiem entre bastidors, quan estan soles i ordeixen la seva fantasia particular: l’assassinat de la senyora. Els dos personatges tenen la força brutal dels marginats, que han d’esmolar l’enginy per sobreviure.

No qualificaria l’obra de dura, però sí de trista, perquè és la història de dues excloses de la societat que han de recórrer a la fantasia més desbocada per sentir-se que són algú al món. El muntatge de La Seca és petit però molt ben fet, no hi trobem a faltar res, ja que només cal escenificar l’habitació de la senyora, amb els vestits i els miralls, elements que les criades fan servir per dur a terme el que elles anomenen «la cerimònia», l’assassinat imaginari de la senyora.

Em penso que hi havia moltes ganes de veure aquesta obra, perquè quan vaig arribar al teatre, un quart d’hora abans de començar, ja hi havia gairebé tots els seients plens. Fa goig veure una sala de teatre així, encara que sigui molt petita. Genoveva Pellicer ha dirigit magníficament una obra curta però molt intensa amarada de sentiments negatius i de visceralitat, i les dues actrius fan sengles interpretacions magnífiques. És una obra i un muntatge petits, però que impacten perquè estan plens de força i de tensió dramàtica.

Des d’aquí felicito entusiàsticament La Seca per les obres que programa a la Sala Leopoldo Fregoli, tan ben triades com poc habituals. Tot el que hi he vist és una autèntica delícia. I ara ben aviat tornarà Lucrècia, la gran tragèdia neoclàssica de Joan Ramis. Si no la vau veure l’any passat, no us la perdeu.

Títol: Les criades
Autor: Jean Genet
Adaptació dramatúrgica i direcció: Genoveva Pellicer
Intèrprets: Elisenda Bautista, Meritxell Sabaté
Espai: La Seca-Espai Brossa (Sala Leopoldo Fregoli)
Dates: del 22 de gener al 15 de febrer

Valoració: 4/5

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.