Santa Nit (Els pastorets reloaded)

Santa Nit és una versió molt lliure i portada a la Barcelona dels nostres dies d’Els pastorets. De fet, és tan lliure que només ens recorda vagament l’obra popular. Per damunt de tot, és una comèdia molt divertida feta a base de personatges i d’històries creuades, el meu gènere narratiu preferit. Els dos pastorets en aquest cas són dos joves sense feina que volen anar a visitar una amiga que està a punt de parir.

A Santa Nit, els pastorets són Ivan Benet i Marc Rodríguez. Rodríguez és un actor que personalment m’encanta perquè té un do molt especial per a la comèdia. Em costaria veure’l en un altre registre. Al seu costat, Benet, més seriós i més tímid, també acaba formant part de la gran comèdia que és aquesta obra. En el seu camí cap a l’hospital es troben un fris de personatges més o menys extravagants que van d’un mafiós a un saxofonista palestí al metro.

Cristina Genebat, que fins ara només coneixíem com a actriu i traductora, amb Santa Nit es revela com una autora molt solvent, ja que la comèdia és àgil, lleugera, amb les trames ben enllaçades i uns personatges caricaturescos prou ben perfilats. L’encarregat de dirigir aquesta comèdia ha estat el marit de Genebat, Julio Manrique, juntament amb Xavi Ricart, que han sabut recrear tots els espais diversos en què transcorren les escenes de l’obra amb molta imaginació.

Santa Nit és una obra divertida, fresca i sense pretensions, i allò que ens la fa més atractiva, a banda de la hilaritat de la trama —i especialment de les escenes on surt Marc Rodríguez—, és que retrata personatges corrents com qualsevol de nosaltres amb què ens podem identificar amb facilitat. Cadascun amb la seva història, van a la seva fins que al final es troben tots al mig de la muntanya del Tibidabo i es resol el conflicte plantejat, que no és altre que el naixement de la criatura de la protagonista, la Maria, que aquí és mare soltera.

Un dels trets que més m’ha agradat d’aquesta obra és l’adaptació que ha fet l’autora dels elements de l’obra original per dur-los als nostres dies. Jugar al joc de les vuit diferències entre Els pastorets i Santa Nit és un exercici estimulant i tan divertit com l’obra. Malgrat les semblances i les diferències, però, és una comèdia que es pot representar en qualsevol època de l’any, i per això em sobta que duri tan poc al Club Capitol. M’imagino que és cosa de dates i agendes dels actors i del teatre, però seria bo que s’allargués més.

El muntatge escènic és molt imaginatiu tenint en compte l’espai disponible i la gran quantitat d’escenaris on es desenvolupen les accions de l’obra. Amb pocs elements aconsegueix dibuixar molt bé des de l’estació de metro fins al passadís de l’hospital. En definitiva, si teniu ganes de riure, no us podeu perdre Santa Nit.

Títol: Santa Nit
Autora: Cristina Genebat
Direcció: Julio ManriqueXavi Ricart
Intèrprets: Ivan Benet, Marc Rodríguez, Cristina Genebat, Ernest Villegas, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Norbert Martínez
Espai: Club Capitol
Dates: del 10 de desembre al 4 de gener

Valoració: 3.5/5

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.