Alina Ibragimova interpreta un Bach espectacular

La jove violinista russa Alina Ibragimova va presentar a l’Auditori de Barcelona un programa compromès i dificilíssim com són les dues primeres sonates i les dues primeres partites per a violí sol de Bach, incloent-hi la famosa Ciaccona, darrer moviment de la segona partita, amb la qual va cloure un concert impressionant. Sens dubte, va sortir airosa i triomfant del repte.
Les sonates i partites per a violí sol de Bach no estan a l’abast de qualsevol intèrpret. Més enllà d’una perfecció tècnica a prova de bomba, requereixen una gran maduresa musical, perquè darrere de l’extrema dificultat que plantegen a l’intèrpret, són obres d’una enorme profunditat i càrrega espiritual.
Ibragimova només té 29 anys, però ja ha assolit un grau de maduresa admirable. Va tocar amb una afinació perfecta en tot moment, sense vibrar i gairebé sempre en primeres posicions —en això consisteix l’estil barroc. El so del violí Bellosio que toca va ser ple i càlid i va executar les dobles cordes, tan abundants en aquestes obres, amb netedat total, sense rascar gens les cordes i amb una afinació perfecta dels acords. La seva solvència tècnica és indiscutible.
Però a més a més, també vam poder observar un altíssim grau d’assimilació de les obres i de l’estil que requereixen. La interpretació d’aquestes peces tan endimoniades no va ser només l’execució perfecta d’una pirueta tècnica i prou, sinó que Ibragimova va saber transmetre la profunditat insondable de les sonates i partites de Bach. Aquí és on va fer palesa la seva maduresa interpretativa, malgrat la seva joventut. De fet, només veient-la a escena, la naturalitat amb què agafava el violí i l’arc i l’austeritat amb què es movia —sense gestos ni moviments exagerats o amanerats—, ja denotaven un gran coneixement de les obres que va tocar.
Pel meu gust, potser en la Ciaccona va fer tant d’èmfasi en la perfecció tècnica, que li va faltar anar una mica més enllà, transcendir la tècnica i deixar-se anar per assolir la dimensió espiritual que té aquesta peça, que en dos moments concrets és com si poguéssim tocar l’inefable amb els dits. Però això és una apreciació molt personal d’estil. En definitiva, som davant d’una primera espasa del violí, sortosament molt jove, que esperem que torni més vegades a Barcelona.

Programa del concert: Bach, sonata num. 1 en sol menor, BWV 1001; partita núm. 1 en si menor, BWV 1002; sonata núm. 2 en la menor, BWV 1003; partita núm. 2 en re menor, BWV 1004
Intèrpret: Alina Ibragimova, violí
Espai: l’Auditori (Sala Oriol Martorell)
Data: 4 de desembre

Valoració: 5/5

Font: Núvol

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Música. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.