El desvetllament d’una papallona nocturna

El títol d’aquesta obra es refereix a Virginia Woolf i està construïda a partir de textos de l’autora anglesa. Lamentablement, he de confessar que no n’he llegit res i per tant, no puc parlar gaire de l’adequació del contingut de l’obra amb la seva personalitat, però els textos triats, que ignoro a quines obres de l’autora pertanyen, són tota una declaració d’intencions de la manera de ser d’una dona de conviccions fortes i arrelades.

La jove actriu Anna Sabaté, que jo desconeixia, es posa en la pell de l’escriptora anglesa amb gran honestedat i autenticitat. Apareix a escena amb un vestit típic del XIX amb mirinyac, i al llarg de l’obra, mentre va parlant, es va traient la roba, com si es desvestís en la intimitat, i s’emociona com ho fa una persona tímida que se sent segura quan no la veu ningú.

En la seva intimitat s’atreveix a malparlar de tothom que no li agrada i es mostra com una dona aguda i observadora, ferma i honesta, tímida i tossuda, que a través el seu monòleg pretén canviar el món. Es mostra reclosa, però per voluntat pròpia, com si tingués allò que ara s’anomena fòbia social, i en solitud gosa expressar tot allò que sent i que necessita treure, les emocions més profundes, fins i tot les més exagerades. És una dona gens convencional, solitària, no suporta el gregarisme i es reivindica com una heroïna.

Anna Sabaté s’imbueix completament del personatge i fa la sensació que qui estem veient no és l’actriu, sinó l’escriptora. Té una vida interior que vessa pels quatre costats i que necessita expressar, però la timidesa li impedeix fer-ho en públic. Per això, tal com diu a l’obra, es limita a observar i a agafar material per a les seves novel·les. Val a dir que en el meu cas personal, aquesta obra m’ha fet venir moltes ganes de llegir els seus llibres. I és que Virginia Woolf és l’escriptora per excel·lència, respon a aquell ideal que tothom té d’un escriptor: un ésser solitari que es limita a observar des de la barrera, sense modificar la realitat, per tal de recrear-la després en una ficció elaborada.

Malauradament, en aquesta dona no tot és timidesa, sinó que també hi veiem alguns indicis de desequilibri mental, que fatalment la va menar al suïcidi el 1941. Però el que ens interessa en aquesta petita i deliciosa obra és la gran interpretació que en fa Anna Sabaté, que no para de xerrar, gairebé atropelladament, com si el silenci l’hagués de matar. A vegades articula un reguitzell de frases inconnexes només per omplir el buit. És una dona fascinant pel seu temperament i capteniment.

És un autèntic luxe haver pogut veure aquesta obra a la Sala Atrium en el marc de l’Atrium Lab, la tercera edició del cicle de creació escènica que, en col·laboració amb la Nau Ivanow, té l’objectiu de donar un espai i continuïtat a creadors que no tenen un lloc d’exhibició clar per causa del seu allunyament de les tendències clàssiques del mercat. A mi, que em considero molt clàssica i gens avantguardista, El desvetllament d’una papallona nocturna em va encantar.

Títol: El desvetllament d’una papallona nocturna
Direcció, guió i espai escènic: Eles Alavedra
Intèrpret: Anna Sabaté
Lloc: Sala Atrium
Dates: del 18 al 29 de juny

Valoració: 4.5/5

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.