Losers

Títol: Losers
Autora i directora: Marta Buchaca
Intèrprets: Alba Florejachs, Jordi Díaz
Lloc: la Villarroel
Dates: del 26 d’abril al 29 de juny

Valoració: 4.5/5

Losers és una comèdia fresca i divertidíssima que és una radiografia de la vida de parella, des del primer moment fins que la convivència provoca enganxades per qualsevol motiu. En aquesta etapa és quan es posa a prova de debò l’amor entre els dos membres de la parella. Té un ritme àgil i gags molt divertits, i a més a més, la interpretació dels dos protagonistes és genial, gairebé sembla que a la vida real hagin de ser els personatges que encarnen a l’obra.

Cal felicitar entusiàsticament Marta Buchaca per Losers, ja que sap mantenir el ritme en tot moment i distribuir les dosis d’humor perquè l’obra en cap moment no perdi pistonada. Estructurada en dues parts clarament diferenciades, la primera passa en una botiga de mòbils, on la Sandra i el Manel es coneixen i s’enamoren. És la part més divertida, tots dos estan tovets perquè se senten sols, s’atreuen i tenen ganes d’enamorar-se. A la segona part tot és diferent. A una gran velocitat, el decorat de la botiga de mòbils es transforma en el pis de la Sandra, on tots dos han anat a viure, un any després de la primera escena. Aquí ja es coneixen molt bé, se saben els defectes i les febleses, i volen alguns ganivets.

D’una banda, Losers és una comèdia lleugera, però de l’altra, il·lustra tan bé l’interior d’una parella, les il·lusions i les expectatives inicials i la dura realitat de la consolidació del vincle, que tots ens hi podem identificar i ens serveix de mirall. Els dos perdedors del principi, que estan sols i se senten incompresos, acaben convertint-se en una parella normal i deixen de ser losers. D’aquest tema tant se’n podia haver fet un drama com una comèdia, i aquesta comèdia arriba gairebé a la categoria de brillant.

Però hi ha una altra cosa que fa que Losers sigui el que és: els dos actors protagonistes. Jordi Díaz fa el seu paper de manera un pèl massa continguda pel meu gust, però tot i així, és graciós i molt creïble com a home passota i descurat. És el contrapunt perfecte a una Alba Florejachs pletòrica en el paper de dona primer enamorada i més tard realista. El tàndem funciona molt bé perquè es complementen de manera molt natural, però sense Florejachs no hi hauria obra.

Veient Losers ens riem de nosaltres mateixos perquè és un retrat nostre, i no de ningú extern que ens faci ràbia. Ens hi veiem els defectes, però sobretot, les febleses, allò que ens agradaria canviar de la nostra vida però que la inèrcia no ens ho deixa fer. En certa manera, tots som uns perdedors perquè el dia que allò que hem somniat es converteix en realitat és quan comencem a veure com funciona la vida. Tot és qüestió de tenir voluntat de canviar-ho.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.