Burundanga

Títol: Burundanga
Autor: Jordi Galceran
Direcció: Jordi Casanovas
Repartiment: Carles Canut, Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala
Lloc: La Villarroel
Dates: del 6 d’abril al 27 de maig

És una obra absolutament recomanable. Jordi Galceran fa unes comèdies hilarants que ratllen la xaroneria, però sense arribar-hi a caure. Aquest ja fou el cas d’El mètode Grönholm, i també ho és de Burundanga, amb l’afegit especial que tracta un tema tan delicat com el terrorisme amb un humor blanc que converteix un problema social important en una pallassada, en el millor sentit del terme.

No sabia gaires coses d’aquesta comèdia, però intuïa que seria desbaratada, per això vaig anar al teatre amb una certa recança, però d’altra banda, tenia el bon record d’El mètode Grönholm i estava convençuda que passaria una tarda ben divertida. Així fou. Burundanga és una comèdia que, com a tal, es basa en els malentesos i en l’ocultació d’informació. Així, com la calúmnia d’Il barbiere di Siviglia, comença com un ventet suau que a poc a poc va aixecant terra i polseguera fins que esclata.

El ritme és trepidant, els moviments constants i els diàlegs enginyosos. Els terroristes d’ETA són uns pocapenes que acaben desintegrant la banda, tot plegat enmig d’un segrest de pa sucat amb oli, del qual el segrestat acaba agafant les regnes. És una història tan histriònica i rocambolesca que activa tots els mecanismes de l’humor i fa que l’espectador no pugui deixar de riure. Galceran ha aconseguit fer humor d’un tema tabú, i això no és poc mèrit.

Els intèrprets, els membres de la companyia Flyhard, dirigits per Jordi Casanovas, amb la participació de Carles Canut, fan molt bé els seus papers respectius, i és que en una obra així, sobreactuar no és sobrer. És, doncs, una funció molt recomanable i més enllà de l’humor, és una comèdia ben trobada i ben travada.

Quant a Elsa Álvarez Forges

Barcelona, 1976. Sóc llicenciada en Història, en Filosofia i en Documentació, i graduada en Cant i en Arxivística. Arxivera a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i aprenent de novel·lista. Melòmana, teatròfila, lectora, serièfila i cinèfila (em penso que per aquest ordre).
Aquesta entrada ha esta publicada en Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*