Les muscleres, la cimentació dels Alfacs. Jo era un xiquet que no amollava mai la bici. Allà, quan encara no hi havia la llotja, per festes d’Agost les dones, les de sempre, feien estofat de bou. Los xiquets portàvem lo plat i la cullera de casa i fèiem una fila al redós del butà i
Més lluny de la terra pedregosa s’amunteguen los fems de Leandro. Hi ha camins que travessen lo barranc gros. Són los camins de cada masada.
Els migdies ensopeguen els uns amb els altres perquè és novembre. També ensopeguen les unes amb les altres les persones que munten al castell. Són dones que cerquen menjar i que aprofiten per veure el paisatge des de dalt de les muralles. Allà hi ha els orfes i els homes armats i els homes que
Que existeix el mal, lo misteri del mal, però l’amor sempre s’imposa. Com hi ha Déu. Com hi ha Déu i que siga l’aniversari de Cranquet i moș haguem trobat totes ho posa de manifest. I ahir em vaig emocionar en vore a ma filla ballar a l’Auditori d’Alcanar. I avui m’he tornat a emocionar.
M’ho ensumo però segueixo recorrent la sendera que em porta a la cova. M’ensumo que tot s’ha acabat, que l’amic ha ensopegat amb els cordons de la sabata i ara ja és lluny, massa lluny d’aquestes altres sabates meues que, malgrat ser cares, no m’acaben de fer el pes en els descensos. I plovisqueja. Tot
Pels camins del riu, totes les ombres dormen arran dels còdols.
Efectivament, un lluç és un lluç. No es tracta d’una descoberta, sinó d’una certesa. No és que dubte de la Física, sinó que jo, de Física, no en sé res. No en faig una bandera, tampoc, però és que sóc tant ignorant en gairebé tot que a voltes em perdo pels carrers i no sé
A ca la Mati, que és lo bar de Cervera del Maestrat, s’hi viu molt bé. Ací hi ha de tot per a poder viure de luxe. És lo bar de la gent del poble i aviat se fa menut, perquè és un bar menut. M’he acostumat a menjar el variat de carn que la