Va parir un cagarro marró i desfet. Merda, en lo sentit literal. Excrement d’una textura molt flonja però d’estructura homogènia. Merda, a estall. A l’engròs. I se n’alegrà perquè va ser un triomf, un llençar-se, un lliurar-se, un saltar sobre la tassa i anar amollant alhora. Portava molts metres de combat entre la fisiologia humana
Jo tinc un pensament de la mida d’una llàgrima, i un desig com un granet d’arròs. Si aquesta nit em vingués la mort li faria un racó al meu jaç i l’abraçaria de bon grat.