El Complot de Garraf, de Joan Crexell, a Valls. Les imatges
Les imatges són de na Maria Tell.
Les imatges són de na Maria Tell.
Primer van ser les molses. L’aroma de verd. Al capvespre, els xots. Entrada la nit, una parella de raboses famolenques. A l’alba, tothom, però sobretot les arrels de les alzines. Una idea, una sospita. Quelcom. Una certa distància. Perímetres. Canvis en el temps. Un tren apropant-se. Un tren sense equipatges. Una tendència a la pobresa.
I Aquesta nit, quan surte de Tarragona, vull sentir que un àngel m’acompanya fins a casa i m’ofereix una conversa sobre coses trivials com un desig, com un amor o les ganes d’anar a sopar a algun restaurant amable. Què voleu que em passe a Tarragona? Coses que són únicament de Déu. Coses que no
Sobre la matèria i la consciència. Un vídeo que m’ha encantat i que deso ací per tornar-hi.
I La tarda és amable amb la memòria. Hi ha un corb que observo des de la finestra. Una volta en Xavi em va parlar d’un corb. La rondalla del corb que alçava el vol tant amunt com podia per poder contemplar la veritat oculta de tota raó. No la contaré, aquesta rondalla, me la