No passeu pena: morirem. Això és segur. Qualsevol dia, ni el Domingo negre, ni el Turner, ni el gintònic de Seagrams mos salvaràn. No passeu pena: un dia d’estos no mos alçarem i aleshores deixarem de lamentar-nos i de patir. Que si este i que si l’altre, que si el preu de la llotja i el litre d’oli. Al secà, amb la hipoteca i lo crèdit. De cap. I los que mos queden, Mari Carmen? ‘Y al dia siguiente, nanino-nanino-nani, por estar ausente de ti…’ Anatolio, ara et vull fer un homenatge. Aparqueu al pas de ‘peatons’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!