I
Aquest encenall de misteris i ombres projectades a les parets no coneixen la claror de les nits i els seus silencis, ni els vols dels corbs solitaris que habiten vora els masos rònecs i les barres dels bars. Sí, amics, lo silenci fa miracles. Penetra com un fibló en l’escorça de la terra i quan plujou supura i supura. Supura la sang de la terra, a l’indret orfe de banderes i himnes. Terra de corbs i de gats que dormen a dalt de les figueres.
Quin encenall de misteris! Viatjo amunt i avall, d’Ulldecona a Les Cases, travessant el Montsià. Jo sé perquè al migdia esdevenen los miracles i em pena no compartir-ho amb la gent de la mar.
Quin encenall! Quin encenall! Tanta claror de migdia per a tant poca fortuna de cara al capvespre! No m’aparteu d’esta llengua, Senyor. No m’aparteu d’esta llengua que sobreviu a l’embat dels criminals.
II
Jo he recorregut les marrades que travessen les valls. De vall en vall he deixat enrere els miracles i per això ara esguardo records que no puc escriure, però que un dia relataré sense urgència. Oblideu, si podeu, aquells records que més us afligeixen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!