La nit se’ns en va
30 de març de 2024
0 comentaris
La nit se’ns en va cap a terres de Ponent. L’estiu arriba.
La nit se’ns en va cap a terres de Ponent. L’estiu arriba.
Pos sí. I avui m’he llevat i -collons- no he avançat gens en lo màster i la idea que tenia de fer quatre coses. Ara, que ja sé més o menos les faenes que he de fer: llegir i fer uns treballs per a ‘Arqueologia ambiental’, ‘Arqueologia computacional’, ‘Arqueologia del territori’, ‘Arquitectura clàssica…’ Un no
I Aleshores, quan tot paregue que ve a morir, a rompre’s i a acabar-se, un altre principi t’esperarà. II En el fons ets conscient que l’intuïes, el fet, però encara no tenia color, ni gust, ni claror. No tenia nom. Era com una ombra que t’esguardava el pensament allà on anaves. Vas dir-te: ho faré
Creu-me: allò que t’amoïna és una anticipació. Tot és més senzill. Quantes vegades has resolt aquell dubte i a la fi pensaves: ‘tot era mès senzill; si no hagués patit tant!’. Perquè la intel•ligència sempre és concreta i allò que no vas deixar en mans de Déu, a la fi s’ha perdut allà als inferns,
Ara, mentres faig temps en este mercat de Calaf postmodern que és l’Illa Diagonal i que tinc per veí des de molts anys abans que arribessin a tocar els nassos al barri, amb gent estrafolària i menjar car, se m’ha ocorregut entrar en una botiga d’estes que pareix exòtica -ja he dit que l’Illa és
I Cada dia, a tres de sis de la matinada, sona l’alarma del mòbil i si no passa res com que estiga massa cansat, de seguit em llevo i em rento la cara. Preparo un cafè ‘intenso’ i llegeixo l’Evangeli del dia (que gràcies a la magnífica tasca de l’equip d’evangeli.net rebo al correu cada
I Ensurt i calma. I soparet a la Masia, a Ulldecona. Ensurt, córrer, i calma. Soparet. Me penso que compraré més jornals per a plantar morrudes. O arbequines. L’oli d’arbequina és molt fi. Això és una cosa que puc escriure ací i que tothom ho sàpigue. Tothom menys ma mare, que si coneix lo que
Això és el Mestral. Sento el tremp de la terra. Sempre mugaires.