És un cosa bona celebrar la unitat d’Espanya amb una altra Voll-Damm a taula, juntament amb un paquet de Marlboro i invitant a la crush a anar a passejar per la finca. Sé del cert que dirà que sí, que es mor per estar al meu costat mentres li ensenyo a reconèixer cada varietat d’olivera
És ben cert que m’has perdut. A mi tant se me’n dóna i diràs que aquest és el meu guany, que no t’estimava tant com te deia. I què? Tant se me’n dóna si he deixat d’estimar-te d’aquella manera o d’aquella altra. Tot muda, no només la pell. Tot davalla i de tant en tant,
I Dalt de la carena la llum reviscola tot i saber que ve a morir la primera veu que del Cel estant mos ha anunciat al migdia que hi ha una altra vida possible per viure. He escrit amb sang sobre la roca que això que vas pregar-me s’ha fet realitat. Mira! Guaita! Escolta la
Quina merda més bona, passat lo migdia, amb lo meu tocayo i Bruno. No hi ha ceba que dure cent dies, ni cap pena que dure una vida. Bé, d’això darrer no n’estic segur. Ha estat la inèrcia, que té estes coses que passen a lo bobo i sempre acaben pos com han d’acabar, perquè
L’horitzó més gris. Somnies amb peixos morts. Creix la boira als camps.