I
En acabat lo sopar d’amics a Amposta, un americà i alguns gintònics al Castor. Diràs que dilluns no treballem perquè el jaciment està tot xopat. I tindràs raó. I diràs que hem quedat que demà em picaràs i acabarem passejant pel teu poble, en domenge, allà a Pinell. I caurà la vesprada i m’hauré tornat a enamorar de tu. I direm que la vida mos resulta més amable que fa un any i així serà. La vida va tombant i la bondat filtra la ignomínia i aquesta fa cap als inferns. Sabeu què són los inferns d’una almàssera? Lo lloc on va a petar l’oli que s’escapa de la batedora, lo decànter o la centrífuga i és trepitjat. Sabíeu que un servidor és mestre d’almàssera, a banda d’arqueòleg i pagès? Pos sí, manos, un servidor ha treballat en una de les millors almàseres del món, que està a la Galera. I servidor fa un oli d’oliva verge extra exquisit, tot i que mai he presentat a cap concurs.
II
(La bonesa, estimades ànimes. No trobareu millor guia que els Deu Manaments. La Llei. Busqueu i viatgeu. És així.)
III
Ací al Castor habita Lluc. Ara mateix m’ha preguntat quants anys fa que mos coneixem. ‘Trenta?’ Los gintònics fan miracles com este: com no recordar que els dos venim d’Ulldecona i tenim la mateixa edat, però ara estem a Les Cases, davant de la mar del Marjal. Que si mos apropem a la voreta, vorem l’escuma.
IV
Me pega per escriure quan més ho necessito. Tinc esta sort, també. I tinc la sort de ser una bona persona. Això compta, manos. No ho dubteu mai: feu el bé, estimeu, i voreu el mal davallar allà on l’oli acaba refinant-se.
V
Modèstia a banda, comptat i debatut. Sobretot comptat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!