Espai de Dissidència

Entre una
de les darreres activitats que més em van impactar darrerament va ser ara farà
un mes, quan vaig fer de traductor anglès català /català anglès, per a la
representació d’un sindicat d’ensenyants kurds de Turquia. Ens visitaven perquè
volien conèixer l’experiència de la immersió lingüística per disposar d’un
model a proposar des de la seva entitat. Els dies posteriors també anirien al
País Basc per cercar una mica d’inspiració.

Tot i que
la immensa capacitat dels estats per sotmetre els seus ciutadans a les pitjors
ignomínies ja no em sorprèn gaire, un dels delegats dels ensenyants kurds em va
explicar, mentre preníem cafè, que el seu sindicat havia estat clausurat i
sotmès a una important multa, i el seu president detingut,… perquè als seus
estatuts hi figurava la defensa de l’ensenyament en llengua materna (ni tan
sols apareixia el terme kurd, adjectiu el qual l’han fet desaparèixer del
diccionari). La clandestinitat sindical no va acabar fins al moment en què el polèmic
article no va ésser fet desaparèixer.

Quan
penso en Espanya, no puc deixar de veure la deïficació de la nació turca, la
substitució de la divinitat absoluta per un culte estúpid a la nació. La
sacralitat dels símbols, que d’altra banda, no oblidem, no representen al conjunt
dels espanyols, ni tan sols dels propis habitants de Madrid, és absolutament
patològica. La condemna de Franki correspon, doncs, a aquesta absurda defensa
dels símbols d’una dictadura encara present a les casernes i jutjats.

Mireu, jo
no defensarè mai la destrucció de símbols, fet que em sembla de mal gust.
Tanmateix, quan es veu el que les lleis espanyoles i l’estupidesa dels seus
servidors acaben provocant, que un noi acabi empresonat per un drap,… en fi.
Com va passar amb la qüestió de la Núria Pórtulas, on es va evidenciar la
patologia de l’estat, des de la meva modesta posició, el meu bloc anirà
acompanyat d’un subtítol que recordi que en aquest és preferible la destrucció
de símbols a la destrucció d’individus.

En aquest sentit, a Espanya, tenim una democràcia a la turca!

Convido a tothom a recordar constantment Franki, el qual ens mostra en quina mena d’estat vivim!

Insubmissió davant lleis absurdes!!!

Llibertat Franki !!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!