Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Al meu entendre, si haguéssim de disposar d’un top ten dels articulistes del nostre país, Vicenç Navarro seria mereixedor d’alguna medalla. Fica el dit a l’ull del poder, i és qui aixafa les guitarres a les festes del neoliberalisme espanyol i autòcton. A més és dels pocs que gosa parlar clar sobre la censura als mitjans.
Al meu entendre, si haguéssim de disposar d’un top ten de la dissidència, Navarro també es faria mereixedor d’aquest títol, encara que a ell, dubto que cap president estranger el vingui a visitar per fer-se una foto amb ell. Al cap i a la fi, com a home honest, es fa incòmode a tot aquell que disposi de molts milions a defensar.
Ahir va parlar, com sempre, clar. Diàfanament clar. Explica l’article que va enviar a diversos mitjans periodístics del nostre país sobre la manca de debat sobre el sistema econòmic. Més exactament, denunciava que només els economistes neoliberals tenen veu i entrada a les planes d’opinió dels principals diaris, ràdios o televisions. No només no li van fer cas, o es devien pensar que es tractava d’una broma, sinó que directament, algun mitjà, va declarar-lo com a persona non grata.
No cal gratar massa per veure que els mitjans habituals són cada vegada menys independents. Que creixentment, el país se’ns fa més petit i estret. I que en època de crisi, cal silenciar aquells que pensen que un altre país, menys desigual és possible. Navarro, un dels millors intel·lectuals del país ens ho recorda dia a dia sense recances. És un home valent. Calen molts Navarro per aixecar un país on els arrencadors de crostes deixin d’actuar amb impunitat, i tants intel·lectuals es facin còmplices amb clamorosos silencis. Amb en Vicenç no sempre hem coincidit en l’opinió. Tanmateix, les vegades que l’he tingut al costat, o quan hem parlat o intercanviat correus, he de reconèixer que em cau la baba, i què gaudeixo profundament escoltant-lo, malgrat que no m’agradi el que diu. Homes com aquests, no tinc molt clar si ens els mereixem.
Com deia aquell vers de León Felipe, que parlava del Quixot:
Cuántas veces, Don Quijote, por esa misma llanura
en horas de desaliento así te miro pasar…
y cuántas veces te grito: Hazme un sitio en tu montura
y llévame a tu lugar;
hazme un sitio en tu montura
caballero derrotado,
hazme un sitio en tu montura
que yo también voy cargado
de amargura
y no puedo batallar.
Ponme a la grupa contigo,
caballero del honor,
ponme a la grupa contigo
y llévame a ser contigo
pastor.
Val la pena llegir el seu article punxant aquí
O al document adjunt en pdf.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi en navarro em sembla un
estatatista
impostos, fins aki val
doncs dividim per la població i
repartim
i
aki os se li veu el plomero:paguem en
especies es a dir estat
ei ke no veig un duro
pareix 5 fills
ei ke la meva vida no va per aki
anarkos-estats-sindicats’
l’estat és el sindicat
ja ja ja
no hi estic d¡acord pk és obligatori,
és com batejar-se
Segueixo gairebé diàriament el seu bloc i quan diu les coses que diu, amb la senzillesa que ho fa, sempre penso: “Com és que jo no sóc capaç d’expliocar-ho tan fàcilment?”
La seva lucidesa en l’anàlisi i el seu agosarament en les propostes per avançar cap a l’estat del benestar produeixen un cer vertígen. Entenc que tingui tants detractors, però calen intel·lectuals i estudiosos d’aquesta mena per dotar el país d’un substrat intel·lectual sòlid que permeti avançar.
He discrepat obertament amb ell, sobretot per la seva percepció de la qüestió nacional i el sobiranisme, sempre vinculant-lo a les classes burgeses (perdó les classes de renda alta o mitjana-alta). Però també és cert que l’aposta per un govern catalanista i d’esquerres (amb la incorporació dels sobiranistes d’erc) va ser molt ben vista.
No és d’estranyar que estigui vetat en tots els mitjans de “persuassió”, sempre al servei de qui els financia.
Esperem encara molta més producció intel·lectual de qui encara no ha renunciat a analitzar la societat com una lluita de classes.
XAvier, Navarro ya se hace fotos con presidentes: trabajaba para Bill Clinton y era presidente de la APHA.
Es muy bueno en camelar. Por ejemplo, ¿quién ha escrito los informes y planes para la Geli para privatizar la sanidad catalana? Viçenc Navarro. Es autor del Informe Vilardell.
http://dempeus.nireblog.com/post/2009/04/07/clara-valverde-sobre-linforme-vilardell
Y este informe es sólo la punta del iceberg.
Mira debajo del agua.
Un cordial saludo,
Clara Valverde