Comentari al llibre de Juan Francisco Martín Seco: La trastienda de la crisis, lo que el poder económico quiere ocultar. Península, Barcelona, 2010, 269 pp. Un dels llibres adquirits aquest darrer Sant Jordi ha estat el redactat professor d’economia i hisenda pública que també ha fet d’interventor general de l’administració de l’estat i secretari general
Comentari al llibre d’ Eduard Masjuan; Un héroe trágico del anarquismo español. Mateo Morral, 1879-1906, Icaria, Barcelona, 2009 2009 acabà resultant ser oficialment l’any Ferrer a Catalunya. El centenari de la Setmana Tràgica, que previsiblement podria haver consistit en una celebració discreta i silenciosa, únicament apta per a iniciats, acaparà una atenció mediàtica desconcertant. Es
Ferran Aisa; República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939) Ed. Base, Barcelona, 2009, 758 pp. Des de la seva monumental Una història de Barcelona, l’Ateneu Enciclopèdic Popular (2000), el poeta i historiador Ferran Aisa (Barcelona, 1948) no havia tornat a repetir l’obra de gran format. Entremig, una dècada extraordinàriament prolífica que compensa una popularitat
Joan Daniel Bezsonoff; Un país de butxaca. Empúries, Barcelona, 2010, 141 pp. LA CAIGUDA DEL CAVALL, CAMÍ DE DAMASC VIA GIRONA Si mai hagués de crear un combinat, inventaria el còctel Bezsonoff. La meva ínfima experiència en el món dels licors em permetria perpetrar qualsevol cosa sense massa recances ni sentit del gust. Tanmateix, si
J.M. Coetzee. Temps d’estiu. Edicions 62, Barcelona 2010, 244 pp. Ja vaig gaudir de l’oportunitat de llegir Coetzee abans que el premi Nobel el permetés arribar al gran públic. Valorava en aquest escriptor sudafricà expatriat aquesta seva capacitat de captar els móns en descomposició que descriu, excel•lent metàfora de la sensació dominant a un occident
Ja fa algunes setmanes va caure a les meves mans el llibre on es recull la correspondència personal entre l’historiador Ferran Soldevila (Barcelona 1894-1970) i l’escriptora Rosa Leveroni (Barcelona 1910-1985). Ja abans que aquesta quedés recollida en la fantàstica col•lecció La Memòria dels dies, editada per Viena i dirigida per l’Enric Pujol, tenia constància que
Finalment, dijous vaig poder recollir els primers exemplars del meu nou llibre. “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936”, un breu assaig històric que tracta d’indagar en el perquè de moltes preguntes sense resposta… o amb respostes incòmodes. Passo la informació de contraportada, que resulta ben il·lustrativa sobre aquest
Ressenya de Eulàlia Vega (ed.); Pensando alla Catalogna. Cultura, storia e società. Edicioni dell’Orso. Instituto d’i Studi Storici Gaetano Salvemini. Alessandria, 2008, 159 pp. El 1929, en el context de l’Exposició Universal barcelonina, el mestre internacional d’escacs polonès Savielli Tartàkover introduí una obertura defensiva batejada com a «defensa catalana». L’esforç era el fruit d’un concurs
Vicenç Pagès Jordà; Els jugadors del Whist. Empúries, Barcelona, 2009, 542 pp. Les guies turístiques de Dublín solen emmarcar una data especial, el 16 de juny. Què passà aquell dia? Res d’especial, si tenim en compte la tràgica història irlandesa. Tanmateix, estols d’excèntrics autòctons o visitants protagonitzen una estranya peregrinació per llòbregues tavernes i carrerons
Aquests darrers dies he quedat abduït per la novel·la de Vicenç Pagès Jordà, “Els jugadors del Whist”. Feia molt de temps que un llibre no em deixava despert fins a quarts de dues de la matinada. Pròximament llegiré un comentari
Comentari del número 10 de la revista Eines per a l’Esquerra Nacional, tardor 2009, 164 pp. Farà un parell d’anys que els editors de la revista Eines per l’Esquerra Nacional, editada per la Fundació Josep Irla, em van demanar un article sobre la construcció del mite fundacional de la Transició. En diversos correus amb l’Arnau
Comentari del llibre d’Eduard Pons Prades; Los años oscuros de la Transición española. La crónica negra de 1975 a 1985. Belaqva, Barcelona 2005, 398 pp. Per fires de Girona vaig seguir la tradició de mirar les parades de llibres de segona mà, sovint convertides en restes sense vendre. Allà vaig trobar una de les obres
Rosa Maria Isart, Anna Lleó (coord.); Arts sòlides o líquides. Les arts visuals als Països Catalans (1975-2008) El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú, 2008, 175 pp. L’experiència constata que la cultura catalana excel·leix quan s’expressa sense complexos. És el que pot deduir-se arran de la lectura del vuitè lliurement de l’aventura d’Argumenta.
Claudio Venza, Anarchia e potere nella guerra civile spagnola (1936-1939). Elèuthera, Milano, 2009, 180 pp. Claudio Venza és un col·lega, professor de la Universitat de Trieste, que sol venir un parell de cops l’any a Barcelona. Aleshores sol trobar-se amb els qui ens dediquem, d’una manera o una altra, a investigar sobre la història de
Comentari del llibre de Susan George; El pensamiento secuestrado. Cómo la derecha laica y religiosa se han apoderado de Estados Unidos. Icaria- Público, Barcelona 2009, 331 pp. Sempre és una experiència depriment llegir la Susan George, com també la Naomi Klein o tants d’altres cronistes de la globalització. No pas pel text en sí mateix,