Ressenya del llibre d’Òscar Jané Checa; La identitat de la frontera pirinenca. Efectes socials i polítics al nord de Catalunya des de la creació de Montlluís (1677-1698). Diputació de Girona, Girona, 2008, 261 pp. publicada al darrer número de la Revista de Girona. L’historiador Òscar Jané (Barcelona 1974) ens ofereix el seu segon llibre dos
Ressenya de Miquel Amorós; José Pellicer. El anarquista íntegro. Vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro. Virus, col. Memoria. Barcelona, 2009, 383 pp. Pubicada al Suplement Accents del Diari de Girona el passat 10 de setembre. Pocs se sap de la revolució llibertària de 1936 i els seus detalls. Encara menys
Comentari del llibre Roglan, Joaquim (ed.) Esmorzars amb Jordi Pujol. Pòrtic, Barcelona, 2009, 215 pp. Sempre experimento sentiments ambigus quan penso en el president Pujol. D’una banda no nego l’alçada històrica en moments difícils i la respectabilitat que em mereix. De l’altra, no costa veure-hi reflectides les mancances col·lectives en la seva individualitat. I tot
Abans de marxar de vacances vaig fer la preceptiva visita a la llibreria del barri. Com sempre, calia noliejar les maletes amb bones dosis de lectures de registres diversos. El primer de tots, i que aconseguí acaparar tot el meu interès fou El professor, del recentment traspassat Frank McCourt. Feia alguns anys havia estat publicat
No m’escapolit del fenomen Millenium. Ans al contrari, com diria Serrat, he sucumbido a la tentación cayendo de lleno en sus brazos. Des de la meva perspectiva, d’algú poc avesat a llegir best sellers, i habituat a petitesincursions a la crítica literària, he de reconèixer que han estat unes hores plaents i profitoses. Plaents, perquè
Una de les meves lectures d’estiu ha estat el llibre de Gustave Flaubert L’educació sentimental, traduïda per Lluís Maria Todó. Els clàssics, és el que tenen. Esdevenen petits referents ancorats en una determinada època, malgrat la seva intrínseca atemporalitat. Un petit plaer i un desconhort encomanadís.Ja fa anys em vaig llegir Madamme Bovary. Potser aleshores
Ressenya del llibre; Francesc-Marc Álvaro, Joan Benet, Tomás Bonilla, Joan Carles Duran, Josep Gomáriz i Antoni Munné-Jordà; 40 anys després de 1968; El Cep i la Nansa, Vilanova, 2009, 122 pp. Vilanova i la Geltrú pot sentir-se encantada de “conèixe’s”. Tindria tot el dret a reclamar candidatura a la capitalitat cultural alternativa del país. A
Nota: Ressenya del llibre “Abolim la banca”, d’Enric Duran, publicat avui al suplement “Accents” del Diari de Girona. Enric Duran; Abolim la banca. Ara Llibres, Barcelona, 2009, 214 pp. Com a declaració de principis, l’activista i economista vilanoví Enric Duran, esmenta a Lucio Iturbe, el paleta anarquista, íntim amic de Quico Sabaté, que tornà boja
Aviat farà un any que vaig enviar aquesta ressenya crítica de la novel·la de El Hachmi a El Contemporani. Fa més d’any i mig que aquesta revista no ofereix senyals de vida, fet més que preocupant. Cansat d’esperar, us faig arribar la meva opinió sobre aquesta fantàstica obra. LECTURA OBLIGATÒRIA Najat El Hachmi; L’Últim patriarca. Planeta,
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
Ressenya de <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */
Comentari del llibre de Richard Sennet; El artesano. Anagrama, Barcelona, 2009, 405 pp. He de reconèixer que Richard Sennet ha esdevingut un dels sociòlegs que més he llegit en els darrers anys. També he de reconèixer una certa influència seva en el meu pensament, i l’ús de moltes de les abundants metàfores que utilitza a
El passat divendres, a l’Ajuntament de Llagostera, vaig ser convidat a presentar el llibre del meu col·lega, l’historiadors cassanenc Josep Maymí i Rich. Alguns mesos abans em va honorar demanant que li fes el pròleg, que reprodueixo a continuació. Històries singulars d’un passat plural <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal,
La setmana passada em va arribar el vuitè volum de la col·lecció Argumenta, aquesta vegada dedicat a analitzar el panorama literari actual del nostre país. El llibre, excel·lentment coordinat per dues cracks de l’activisme cultural, la Isabel Graña i la Teresa Iribarren, ens porten vuit intervencions de crítics, professors universitaris, o simples enfants terribles que