Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

15 d'abril de 2010
0 comentaris

República, guerra i revolució, de Ferran Aisa

Ferran Aisa; República, guerra i revolució. L’Ajuntament
de Barcelona (1931-1939)
Ed. Base, Barcelona, 2009, 758 pp.

Des de la seva monumental
Una història de Barcelona, l’Ateneu
Enciclopèdic Popular
(2000), el poeta i historiador Ferran Aisa  (Barcelona, 1948) no havia tornat a repetir l’obra
de gran format. Entremig, una dècada extraordinàriament prolífica que compensa
una popularitat tardana. Obres dels més variats temes (biografies de Salvat
Papasseit, mestres republicans, la cultura anarquista, les avantguardes,…) i
tres poemaris l’avalen com un dels autors barcelonins més en forma. I quan diem
barcelonins, cal recalcar el seu pedigrí de denominació d’origen. Si hi ha un
element comú davant els seus heterogenis interesos, és la seva “barcelonitat”
que confereix la seva naixença i el pes dels avantpassats al cor del “Xino”,
eufemísticament denominat avui “Raval”.

En aquest sentit, hauríem
de denominar a Ferran Aisa com a cronista oficiós de Barcelona, un Lluís
Permanyer del sud de la Diagonal.  Un
descriptor de la ciutat proletària, aquella que enlluernà el món amb una
revolució inesperada i més coneguda entre els estudiants d’història europeus
(que mantenen viu el mite Barcelona) que els autòctons. I d’això es tracta, de
descriure la Barcelona revolucionària a partir de les vicissituds de la “Casa
Gran”, un ajuntament que manté la seva institucionalitat amb major coherència
que l’altra banda de la Plaça Sant Jaume, i que per tant, representa una imatge
més nítida del laboratori revolucionari que esdevé el “Cap i casal”. Polítiques
municipals, escolars, de serveis públics, de guerra, culturals, representen un
retaule complex i detallat d’una ciutat que viu una situació excepcional.

L’autor ens combina anàlisi
històric i polític amb un extens anecdotari documental I documentat, fet que
permet combinar una visió macro i micro. Probablement l’extensió representa més
un problema que un aventatge, si és que prenem el llibre com una lectura
convencional. Tanmateix, la principal virtut recau en un feix important de
documentació inèdita i extraordinàriament significativa que permeten entrar
llum entre la foscor de la història oficial.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!