Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Rosa Maria Isart, Anna Lleó (coord.); Arts sòlides o líquides. Les arts visuals als Països Catalans (1975-2008) El Cep i la Nansa, Vilanova i la Geltrú, 2008, 175 pp.
L’experiència constata que la cultura catalana excel·leix quan s’expressa sense complexos. És el que pot deduir-se arran de la lectura del vuitè lliurement de l’aventura d’Argumenta. Les arts plàstiques dels Països Catalans fa temps que estan instal·lades a la primera divisió. I precisament perquè els elements identitaris resten més dissimulats, el desacomplexament ajuda al reconeixement. Un reconeixement, d’altra banda, que cal buscar a fora, perquè el país és estret i l’estat estreta.
Les coordinadores del llibre n’ofereixen una panoràmica general transversal, amb polèmica respecte el cànon inclosa, entra en una segona fase d’anàlisi de diversos camps (arquitectura escultura, pintura, fotografia, cinema, video-art i nous formats) i conclou amb una anàlisi final, a partir d’una conversa a cinc bandes amb persones de conegut prestigi. El resultat…
un producte digne i interessant, útil i il·lustratiu, amb la virtut que permet fer una panoràmica breu i concisa d’una cultura en ebullició, marcada per debats profunds i opcions diverses. D’altra banda, es pot constatar que les problemàtiques detectades en les arts plàstiques catalanes són transversals i comunes a les diverses cultures europees. Així, l’especulació del món de l’art, els límits de la cinematografia, les dificultats de definició de l’art o la introducció de les noves tecnologies no difereix gaire del que es troben italians, holandesos o txecs. En tot cas, com a tret diferencial, tindríem la “bombolla arquitectònica”, la mediocritat generalitzada de les construccions del país, entre la minoria del vedetisme arquitectònic que va marcar les Olimpíades i el Fòrum. O l’interessat i apassionant món de les subvencions públiques. I per descomptat, el gran vici nacional; el de les capelletes que serveixen sovint per colgar sota terra el molt talent que camina damunt les llambordes (de disseny?)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La inspiració de creada per la manca de llibertat o opressió d’un regim dictatorial propassat o actual versemblant, sempre ha estat un element proclive a facilitar manifestacions culturals a través de les arts de forma més vehement.