Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

12 de febrer de 2011
2 comentaris

Egipte. I ara què?

La memòria és fràgil quan la miopia és profunda. Pocs deuen recordar que la força emergent de l’islamisme polític prové de l’estupidesa política dels Estats Units. En un context de guerra freda, amb governs nacionalistes i no aliniats que pretenien portar una política independent d’occident, i equidistant amb els dos blocs, els serveis secrets nord-americans no van parar de conspirar contra aquells governs poc submisos als seus interessos estratègics i els de les seves empreses. Donar diners, informació, armes, suport  a senyors de la guerra tribals a l’Afganistan podia suposar problemes per a l’enemic soviètic en un curt termini, tanmateix, anys enrere molts espies es devien desesperar de la seva estupidesa. Impulsar Hamas per afeblir Al-Fatah podria semblar la típica estratègia de divideix i venceràs, mes el remei resultà molt pitjor que la malaltia.
Pocs recordaran que la revolució iraniana sorgí impulsada per sindicats i partits d’esquerres, que mantenien un programa polític de nacionalitzacions, d’igualtat social, de drets laborals, de repartiment del treball,… tot allò que abans feien els socialdemòcrates (tret dels espanyols). Davant aquesta contingència, el Departament d’Estat apostà per portar un desconegut integrista, anomenat Khomeini, que més que escapat de Teheran, semblava més aviat fugit d’un psiquiàtric…
El cert és que la maniobra per neutralitzar l’amenaça socialdemòcrata (i les possibles pèrdues per a les empreses petrolleres) acabà per girar-se en contra de Washington. El discurs moral i fanàtic de l’islam xiïta resultà molt més coherent i aglutinador que el discurs social d’arrels vagament marxista. Ara bé, tenim un Iran capitalista i antinord-americà. Els iranians pateixen mentre Estats Units i Israel compten amb una amenaça molt més gran que el que suposa una sanitat pública i universal. Una vegada ensorrat el mur de Berlín, una nova amenaça, sota la fórmula del retorn a l’edat mitjana, se’ns dreça davant dels nassos.
Tunisia, primer, i Egipte, després representen també les típiques revoltes socials provocades per l’absència de subsistències, l’excés de desigualtats i la manca de perspectives. En un període en què tota reivindicació social, tot projecte igualitari és assetjat per campanyes de descrèdit, els islamistes radicals, pocs, encara que disciplinats i ben organitzats poden fer el paper dels bolxevics, i fer-se amb el poder de manera ràpida.
És clar, que molt em sospito que, en el fons, aquesta deu ser la possibilitat que menys esvera els governs occidentals. Perquè, en el fons, també els governs d’Espanya, Itàlia, Grècia, Portugal, també creuen els dits.  Que aquesta història acabés amb barbuts islamistes al poder els deu resultar menys preocupant que governs que nacionalitzin empreses, que incrementin salaris o reparteixin de manera més equitativa els recursos. En certa mesura, també a Llatinoamèrica el Fons Monetari Internacional fou el creador de Chávez i Morales.

  1. si però la manca de prespectives és pq la gent vol ser rica sense haver-se parat a pensar que si tots fossim igual tots seriem pobres…

    npi sobre el que ha està passant a egipte unicament puc comprendre el que pot pensar algú de la meva quinta i així ho veig, si fots TV per satel.lit i emets programes tipus falcons crest, la gent deu pensar que tothom vivim en la opulència…. alguns…. sempre i quant existeixi l’equilibri que no tots… ja que s’acaba l’invent…

    sobre els usa i la social-democràcia, els primers ja els coneixem…. -la política internaciona la defineixen els interesos; i els segons després en ple segle 20 i 21 tot és estat sembla que té pots adeptes, el més normal és que com pasa en tot si algú vol viure d’una determinada manera monta una comuna de hippies al desert i tant alegre…. voler esclavitar a la resta del persona/població…. no cola…

    o si…. sino tens rès un rostoll de pà és millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!