El 1969 el cineasta Costa-Gavras rodà un thriller polític en què indagava sobre els antecedents polítics de l’anomenada “dictadura dels coronels”. Provocativament, en els crèdits inicials del film s’anunciava que tota coincidència amb la realitat era deliberada. El guió, escrit a quatre mans entre el mateix director i l’escriptor francès d’origen espanyol Jorge Semprún, reconstruïa
Paul Teroux, un dels millors autors de literatura de viatges, deixà una pèssima impressió del trajecte grec al seu periple al voltant de la Mediterrània. Al seu The Pillars of Hercules (1995) descrivia als grecs com a altius, presumptuosos i d’un nacionalisme rònec i excloent. Vaja, que no devia fer molts amics… Devia ser per
«Res no es pot esperar mentre els destins més terribles i foscos, comentats a diari, fins i tot a cada hora, pels diaris, analitzats en les seves causes i conseqüències aparents, no ajudin la gent a reconèixer els foscos poders als quals la seva vida és sotmesa» Walter Benjamin, Einnhnstrasse, «Kaiserpanorama» V. Els historiadors som
Enceto inconscientment aquest article, sabedor que em causarà disgustos i que no em ve gens de gust endinsar-me en un camp de mines. També entenc que no és el millor moment per encetar reflexions quan els darrers esdeveniments han generat gran tensió, tanmateix, freqüentador de mitjans polítics, socials i intel·lectuals alternatius, constato que mai s’ha
Malgrat que es commemora el centenari de la Primera Guerra Mundial, l’efemèride no ha suscitat massa debat públic sobre els motius que portaren Europa a la seva temptativa de suïcidi. I tanmateix, el 1914 manté inquietants paral·lelismes amb la situació actual. Llavors, el continent estava compost majoritàriament per estats que es disputaven l’hegemonia regional i
França és un país peculiar. Com tota gran nació, els nostres veïns viuen en l’ambigüitat. Històricament, la seva supervivència és el fruit dels equilibris entre vectors socials polítics i culturals que apunten en direccions divergents. I tanmateix, quan hom visita el país, hom pot respirar l’atmosfera plàcida i la tensió tel·lúrica que acaben reflectint les
Nota: article publicat al primer número de la nova etapa de la revista Mirall. Un dels fets menys comentats sobre l’atemptat de l’11-S de 2001 fou el de les inquietants circumstàncies que se succeïren al llarg de les hores posteriors a l’atac a les torres bessones de Nova York. Per prevenir possibles nous atacs amb
L’abatiment d’un avió MH17 a Ucraïna, aquesta mateixa setmana, suscita diversos interrogants i escasses certeses. Les circumstàncies de la mort de prop de tres-centes víctimes, en ple conflicte entre el govern de Kiev i els grups dissidents (reduir-los a la categoria de pro-russos em resulta excessivament simplificadora) de les regions orientals, ens remeten als temps
Si ja resulta difícil analitzar sovint unes eleccions municipals en pobles petits, l’inacabable puzle de dades electorals europees fa pràcticament impossible treure’n l’entrellat a un munt de vectors de magnitud diversa apuntant a direccions inesperades. Certament, la notícia més destacada pels mitjans és la irrupció amb força de partits que, empesos per la necessitat periodística
Ahir vaig tenir el plaer d’ésser convidat pel Procés Constituent de Figueres a pronunciar una conferrència sobre el context històric en el qual s’ha desenvolupat la Unió Europea i la seva dimensió política. Us la transcric a continuació. UNIÓ EUROPEA, REFORMA O RUPTURA Per Xavier Diez De les fronteres als no llocs Ja sé
En certa mesura, era d’esperar. El cop d’estat impulsat per occident (i molt especialment per Alemanya) per annexionar-se Ucraïna ha generat els seus anticossos. Malgrat els esforços propagandístics, el cert és que la decisió de la població d’origen rus i de la mateixa Rússia de resistir-se a aquest statu quo es podia preveure. Ara, tota
Ens recordava molt recentment l’escriptor Isaac Rosa que a les guerres, no és que la veritat sigui la primera víctima, sinó que abans de sonar el primer tret ja no queda ni un trist rastre. És el que veiem que succeeix amb el conflicte ucraïnès, en què la propaganda (no gaire sofisticada, per cert) ja
A ningú no se li escapa que el control de la política europea correspon, de facto, a Berlín, i no pas Brussel·les. Això passa, en primer lloc, perquè la capitalitat econòmica correspon a Frankfurt, seu dels bancs que han imposat una dictadura austerocràtica a la resta del continent, i perquè són els financers, i no
Afirmen els mags que la millor manera de fer desaparèixer un objecte és sobreexposar-lo, confondre’l entre multitud d’estímuls visuals, intoxicar el públic amb distraccions diverses. En el món de l’estratègia política, de la guerra d’intel·ligència i propaganda, aquesta és la norma. De fet, en bona part dels conflictes dels darrers segles, la victòria s’ha fonamentat
Sento una gran enveja dels suïssos. No pas pel seu benestar material, sinó per la capacitat d’articular un sistema polític al servei de la voluntat ciutadana, malgrat que això provoqui uns certs “danys col·laterals”. Al cap i a la fi, la ciutadania, nosaltres mateixos, poden resultar injustos i equivocar-nos reiteradament en les nostres decisions. Tanmateix,