Espai de Dissidència

El diari Le Monde ha posat al descobert les tèrboles aigües de la política francesa, i per extensió, europea. El prestigiós rotatiu parisenc anà informant, al llarg d’aquest any, la promiscuitat entre la política, l’economia, i l’aristocràcia de robe que domina fa temps el país, materialitzat en el ministre del pressupost Éric Woerth. Aquest, l’home encarregat de dinamitar el sistema públic francès, que permet jubilar als treballadors de l’estat veí a una edat raonable (una mitjana de seixanta anys), ha vist els seus draps bruts i la seva tramposa gestió han estat posats al descobert. Entre les seves actuacions, el tracte de favor a una de les principals fortunes de França, Lilianne Béttencourt, responsable d’una milionària evasió fiscal.
La situació és ben paradigmàtica del rerefons dels canvis socials i econòmics impulsats des dels polítics neoliberals arreu d’Europa. Mentre s’indulta a les grans fortunes, a qui es permet exonerar-los de les seves obligacions fiscals, s’obliga als francesos normals a haver de suportar, amb els propis mitjans, el pes de l’estat del benestar. Mentre els Bettencourt de torn s’enriqueixen pels seus privilegis (és a dir, exoneracions impositives), el nou “tecer estat” ha de finançar les creixents fortunes de la nova aristocràcia, i alhora, fer front a un estat més pobre, amb menors ingressos.
El més bèstia de tot, és que, malgrat l’escàndol de grans dimensions, Woerth no dimitirà. És més, malgrat la seva evident prevaricació, serà l’encarregat de legislar sobre la reforma de la seguretat social (que consisteix a empobrir els francesos). Sarkozy, el manté i l’anima a seguir endavant amb la històrica retallada social. Bé, el president de la República sí ha fet alguna cosa. Segons denuncia el mateix diari, Sarkozy ha ordenat investigar les filtracions que han permès al diari descobrir els delictes. I sembla, fins i tot, que un dels responsables, del ministeri de Justícia, ha estat “traslladat” a la Guaiana. Mentrestant, el president, ha mantingut distret el país amb la gran operació de distracció que suposa l’expulsió dels gitanos romanesos i la gran polèmica que acapara arreu.
Més d’una vegada he afirmat que la situació econòmica vigent no pot qualificar-se de crisi, sinó de cop d’estat. La gran conspiració a França, en què les grans fortunes esdevenen la nova aristocràcia exonerada de qualsevol obligació, i que obliga a treballadors i petits empresaris a empitjorar les seves condicions econòmiques i personals, s’està executant en silenci. I a qui parli, com li passa a Le Monde, se li envien els serveis secrets. Més o menys com aquí, sense gitanos (de moment)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!