Espai de Dissidència

Josep Fontana, El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI, Pasado y Presente, Barcelona, 2013, 232 pp.

Probablement un dels llibres d’història més destacats dels primers anys del segle fou Por el bien del imperio, una mena de crònica pessimista des de la fi de la guerra freda fins a l’actualitat. Fontana, probablement l’historiador català viu de major projecció internacional, i referent per a la meva generació, tractà de passar comptes amb la gran decepció que suposava el món dissenyat després d’Hiroshima: una guerra freda, tan bruta com totes, un miratge de benestar mentre que les classes dominants sentien el temor d’una revolució. Un sistema comunista que, a la pràctica, resultà ser un “tigre de paper”, i finalment una reacció neoliberal que empitjora a marxes forçades la vida i les esperances de la immensa majoria de persones d’aquest planeta.

El futuro es un país extraño podria semblar la torna del volum anterior. Una manera d’epíleg llarg sobre la monumental Por el bien del Imperio, un annex a la generositat de les fonts consultades per fer el que probablement resultà ser la culminació de la seva llarga trajectòria d’historiador. Podria semblar, encara que no ho és. Ens trobem amb una obra que, si bé respira el mateix ressentiment contra un ordre a totes llums injust, podria considerar-se com a un informe al voltant de l’actualitat. Un contrapunt historiogràfic a La doctrina del xoc de Naomi Klein, un retaule al més pur estil del jardí de les delícies de Brueghel.

El llibre, que encara que més breu, no és menys important que l’anterior, ens fa mirar globalment al planeta, i examina l’evolució històrica, des dels inicis del segle, al llarg de totes les regions monumentals. Una mirada menys geopolítica que la de Robert D. Kaplan, i més càustica que la de Tony Judt: l’expansió xinesa a l’Àfrica, les tensions a Llatinoamèrica entre uns governs que es tracten d’espolsar l’imperialisme nord-americà, la deshinibició del capitalisme transnacional a l’hora de gestionar el suïcidi planetari (l’ambiental, el geopolític,…) la sobirana estupidesa europea de matriu germànica i la força (probablement corcada) de l’estaca del neoliberalisme econòmic que a tots ens té lligats.

És potser el millor exercici d’història immediata que he llegit mai. Una eina molt útil per a periodistes, historiadors, estudiants de relacions internacionals o qualsevol persona amb prou curiositat per plantejar-se molts perquès. Un llibre fàcil i ràpid de llegir (Fontana és un dels historiadors que millor sap escriure), molt didàctic i instrumental, on es detecta com l’antic historiador marxista ha evolucionat vers un pensament crític i independent. Compta, a més, amb uns annexos bibliogràfics impressionants, que demostren la gran experiència de recerca acumulada. I on l’autor comparteix una gran lliçó de rebel·lia intel·lectual, element imprescindible per canviar unes coses que ens porten cap a la catàstrofe, si és que no reforcem la llibertat i la igualtat, en detriment del capitalisme brutal actual.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!