*nota premsa Moviment cívic valencià – SI TOTS VOTEM – GUANYEM¡¡¡* *A tots el col·lectius i a totes(ts) els que rebeu comunicats de laPlataforma Salvem El Cabanyal:** *1.- La Plataforma se suma i recolza la campanya “SI TOTS VOTEM, GUANYEM¡¡¡¡”2.- Hui s’ha presentat a la premsa, podeu llegir a continuació un resum delmanifest del Moviment
Són unes poques persones, menys de deu mil en tot el món, amb nom i cognoms, en les mans dels quals està el diner. Són els que regenten o dirigeixen els grans bancs, les grans empreses multinacionals, els que s’han anat apropiant d’extensions immenses de terra en els cinc continents. Aquestes guanyen diner
Les pobreses o carències. Seria un error funest reduir la pobresa a la manca de recursos econòmics. La pobresa quant a carència de recursos es pot aplicar amb raó a moltes altres realitats. Així la pobresa és carència de salut física o mental, de coneixements, de família, de valoració, de drets humans, de
Arran d’una informació sobre el naixement d’una xiqueta d’una mare que arribà a Almeria el passat desembre en pastera ens hem assabentat que, durant l’any 2010, han estat dos els nadons que han perdut la vida venint a les nostres costes i que han estat 30 dones embarassades les que han volgut entrar
Ací teniu açò:
Quan en un anterior apunt em feia ressò de l’insult proferit per la diputada del PP, Celia Villalobos, als que tenim una discapacitat (ens anomenava “tontitos), un lector anònim (això sí) em va deixar un comentari en què venia a dir-me que els polítics (sobretot del PP), quan prenen possessió del càrrec solen
Ahir una bona amiga de Banyeres de Mariola (Kuka) em demanava que us contara de tant en tant què deien o escrivien els meus alumnes. Avui us puc contar una xicoteta conversa arreplega aquesta matí sobre les 8:00 en una classe de 1r d’ESO (mentre feia una guàrdia). Us avise que no no
Les experiències sexuals i l’erotisme. El sexe ocupa un lloc molt important en la vida dels adolescents. L’erotisme que envolta el jove a través dels mitjans, la trivialització de la sexualitat en què se supervalora el sexe com a font de plaer i no tant com a expressió d’amor, lliurament, compromís i ajuda,
Els joves emigrants. L’Estat és un país que té molta immigració. Cada vegada és major el nombre d’adolescents que assisteixen als col.legis. Hi ha regions a l’estat en què el percentatge de joves emigrants és molt important. Aquests xavals tenen diferències pel que fa al llenguatge, educació, costums, cultura i religiositat. Aquestes diferències
La violència juvenil. Segueix essent de manera preferent masculina, encara que segons els darrers sondatges ha progressat la violència femenina. Viu envoltat de violència, unes vegades en la pròpia família, en el carrer, entre els companys, en els mitjans de comunicació i l’absorbeix amb tota naturalitat. També ha entrat als col.legis. El fenomen
L’adolescència comença abans i s’allarga en el temps. Aquesta afirmació està admesa per tots els especialistes. Amb 12-13 anys es creu que s’és jove i per tant amb tots els avantatges i concessions que posseeixen els joves i es perllonga fins els 18 anys i en molts casos fins edats més tardanes, inclús
La reflexió que vull traslladar ací ha estat motivada pel llibre de Javier Elzo, catedràtic de la Universitat de Deusto, arran del seu llibre La voz de los adolescentes. Elements que conformen la personalitat de l’adolescent En primer lloc són diferents. Hem de desterrar el tòpic que els adolescents
Sembla que sempre els embolics del adults han de sofrir-los els més dèbils, els xiquets. Una societat que fa servir els xiquets com a mesura de pressió és una societat MALALTA. Es reacciona fortament a nivell internacional quan moren uns soldats, uns banquers, uns comerciants. Quan s’exposa la vida d’un xiquet
Per tal de superar aquest risc de simbiosi i d’una delimitació inadquada és bo el silenci-soledat. Es tracta d’una teràpia per tal de recuperar el propi jo, per tal d’aprofundir en el coneixement propi i trencar la cadena diària d’actes i fets que ens lliguen i dificulten una anàlisi amb suficient perspectiva. No
La comunicació en la parella és l’altre nom de l’amor. L’amor en els seus múltiples aspectes és el que tots cerquem en comunicar-nos: ser acceptats, reconeguts, acollits, volguts… La persona mai no és quelcom fet ni definit totalment. Som procés i camí, i mai no podem dir que coneixem algú completament. Per això,