Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Abús econòmic: L’abús econòmic inclou qualsevol conducta que mantinga el poder exercit per qui tinga el control del diner sobre persones que estan al seu càrrec. Empresaris que mantinguen els seus treballadors amb sous insuficients, mentre ells acumulen beneficis, lleis que eviten ajudes a persones vulnerables, administracions públiques que donen suport a capital privat, per interés, abans que al servei públic, empreses que amaguen el seu diner en paradisos fiscals i defrauden Hisenda.

L’abús contra les persones migrants: Abús especialment sagnant en la nostra època perque en el maltractament a les persones migrants, es posa de manifest l’escassa dignitat amb què les nostres societats acomodades atenen el sofriment d’aquestes persones, devaluant al mateix temps la seua pròpia qualitat humana i la catadura moral dels qui demostren el seu menyspreu a aquestes persones.

L’abús pot ser considerat com un exercici de poder produït per qui té un posicionament superior, reconegut per la força, el diner, l’estatus social, que exercit de forma abusiva produeix violència sobre altres éssers humans, en ocasions amb conseqüències fatals. En principi, el poder no té perquè ser roín. Déu és tot poderós; un jove té un poder físic de què manca un ancià; un país ric (a saber de quina forma va adquirir la seua riquesa) té la seua responsabilitat sobre els seus ciutadans més febles i posats a analitzar que la nostra riquesa s’ha vingut construint a través de l’expoli d’altres països ‘amb menys força’, no pobres , de la riquesa dels quals ens hem vingut beneficiant i ara no desitgem assumir les conseqüències. El poder no és roín si es reparteix, perquè el poder té el perill de corrompre a qui el té.

La construcció d’una societat basada en què “el peix gros sempre es menja el flac”, solament ens durà a la llei de la selva, per molt desenvolupament tecnològic que tinguem.

Imatge: Cortesía UNINORTE