Dóna gust l’esponja nova. Neta. Sense cap gota d’aigua. Es pot impregnar de moltes coses: aigua més o menys neta, llet, oli, alcohol, vi… Tot és possible. Som com l’esponja. Clar que si no s’ompli d’aigua, serveix per a molt poc. Nosaltres rebem milers d’idees notícies, opinions… Hi ha vegades que estem tan plens, com
Dissabte podíem llegir que els menors consumeixen Internet i televesió intensament i sense control familiar a El País. Així ens trobem que quatre de cada 10 tenen amics cibernètics a qui no han vist i que la majoria reconeix que la tele col.labora amb la seua educació (sic). Sols vull deixar-vos
A classe (cursos d’ESO) hi he fet referència més d’una vegada. Us es el deixe per tal que es facen realitat els objectius que es va marcar el 8 de setembre del 2000, la Cimera del Mil.leni, reunida a l’ONU, amb 189 Caps d’Estat. Han passat 10 anys i malauradament seguim pitjor que
Dissabte podíem llegir a Levante-EMV que els mestres patim més estrés pels pares que pels estudiants. I afegia lla informació que la meitat del professorat pateix aquesta dolència i un de cada cinc casos acaba en baixa laboral. Són dades faclitades per FETE (UGT) i pense que no deuen diferir massa de les
Un dia qualsevol en un institut qualsevol hi hagué una reunió del professor-tutor amb les mares i pares del grup d’alumnes. La reunió s’inicià puntual, com acostuma a fer aquest professor-tutor, encara que hi hagué alguna mare i pare que arribà una miqueta tard (ja sabeu allò de l’aparcament, la feina, etc.). Només
Dimarts, 12 d’octubre, podíem llegir un article de David Trueba a les pàgines PANTALLA de David Trueba. Ací teniu l’article. David Trueba feia referència al suïcidi de Tyler Clementi arran que uns parell de companys seus de la Universitat de Rutgers penjaren a Internet unes imatges robades en què se’l veia en actitud
Escrit per Andreu Ibarz i publicat a Catalunyareligio.cat Fa pocs dies morí Joan Triadu. Amb motiu del 60è aniversari de la institució es va publicar un número “especial aniversari” de La Revista de Blanquerna. La síntesi entre tradició i futur, llegat i projecció…, va suposar una bona ocasió per demanar algunes col·laboracions de referents molt significatius del
Encara que alguna coseta no la compartesc (en aquest món no podem compartir-ho tot al 100%) no deixe d’estar d’acord amb aquest escrit que han llaçat un grup de professors capficats per com va (i com pot seguir anant) l’educació al PV. Ací us el deixe. Des d’ací done les gràcies a l’amic Enric Marco
Avui a les 8h00 hem tingut la prova de setembre de l’assignatura al meu institut. Ara toca corregir-los (els exàmens), puntuar-los, establir la nota de cada alumne/a (per a la qual cosa has de revisar el treball que li has posat per a l’estiu que acaba). Com podeu veure una feinada, i en 24 hores.
Un de dos germans que combatien en la mateixa companyia, a França, caigué abatut per una bala alemanya. El que escapà demanà autorització al seu oficial per tal de recobrar el seu germà. -“Tal vegada estiga mort -digué l’oficial-, i no té sentit que arrisques la vida per tal de rescatar el cadàver”. Però davant
fou una altra frase que també es féu sentir a la XXVII edició de la Universitat d’Estiu de Gandia. Fou pronunciada en el curs La finestra indiscreta: mirant l’educació a través del cinema, curs dut per Anacleto Ferrer i Francesc J. Hernández. Dins d’aquest curs participa el professor Vicente Garrido, de la Facultat de Pedagogia,
fou una frase que pronuncià M. José Hernández, catedràtica de filosofia i coordinadora de l’Aula de Professors del Centre Internacional de la Universitat de València a Gandia, en el curs Educació, memòria i tradició: la perspectiva històrica com a marc d’integració del saber de la XXVII edició de la Universitat d’Estiu de Gandia. Altres afirmacions
Llistat de 10 punts per tal d’educar en fortalesa-RESILIÈNCIA i ajudar a superar les adversitats: 1. Potenciar una bona autoestima, tenir una bona imatge d’u mateix. 2. Tenir consciència de les fortaleses i debilitats pròpies. 3. Conrear les aficions, les potencialitats pròpies. 4. Incentivar l’expressió dels sentiments i necessitats. 5. Assumir els errors i aprendre’n,
Com que m’estic veient en una situació en què podria ser qualificat de ciutadà de segona pel tractament que m’ha donat la conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, vull dir-hi la meua. I la cosa va per a llarg. L’esperit d’una llei aprovada pel govern socialista és clar: molts discapacitats vivim com a
Hi havia un vidu que vivia amb les seues dues filles curioses i intel.ligents. Les xiquetes sempre feien moltes preguntes. A algunes, ell sabia respondre, a altres no. Com pretenia oferir-los la millor educació, envià les xiquetes de vacances amb un savi que vivia a l’altre costat d’un pujol. El savi sempre contestava a totes