Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
25 de febrer de 2011
0 comentaris
Comunicació amb la parella (i II)
Per tal de superar aquest risc de simbiosi i d’una delimitació inadquada és bo el silenci-soledat. Es tracta d’una teràpia per tal de recuperar el propi jo, per tal d’aprofundir en el coneixement propi i trencar la cadena diària d’actes i fets que ens lliguen i dificulten una anàlisi amb suficient perspectiva. No hem de permetre ser engolits pel que fem o per qui estimem.
L’encontre amb un/a mateix/a en el gruix del silernci ajuda a recuperar l’espai de llibertat necessari per ser-jo-amb-l’altre/a, per a no perdre la meua identitat per la de l’altre/a, per a alliberar-me de les afeccions indegudes que em lliguen i m’impedeixen volar.
La comunicació en parella no pretén que les dues veus sonen a l’uníson ni que les dues persones tinguen una coincidència total. Solament cerca que siga harmònic conviure junts reconeixent la diversitat de tons i matisos. Si sona un únic instrument no hi haurà la simfonia de l’amor, ja que amar és donar unitat i ritme a tots els instruments. Acabem amb una frase de Tony de Mello: ” Dins de mi sona una melodia quan arriba el/la meu/a amic/ga, i és la meua melodia la que em fa feliç. Quan el/la meu/a amic/ga se’n va, em quede ple amb la seua música i no s’exhaureixen les melodies, ja que amb cada persona sona una altra melodia diversa que també em fa feliç i enriqueix la meua melodia”
PD: D’uns papers trobats en una sala del Monestir de Santa Maria de Nassiu.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!