Tal dia com ahir, de fa 59 anys i de molt de fred, segons em conta encara ma mare, tenia lloc el casament de mon pare (Àngel Canet Climent +) amb ma mare (Carme Català Blasco). Ahir vaig tindre un dia molt agrafegat i no vaig poder escriure aquest xicotet apunt. No ho podia deixar de fer avui. No els puc dir: per molts anys! perquè mon pare faltà el 2005 (20 de desembre) però sí m’alegre amb ells (mon pare sé que ens té presents allà on estiga) per haver pres aquesta decisió i de la qual vinguérem al mon ma germana i jo.
Us deixe un poema de Rosa Rovira Sancho amb el títol: A la Lourdes i en Jordi i que jo canviaré:
A la Carme i l’Àngel
Una joia encisadora
avui, brolla dins el cor
atraient i encantadora
com llampecs de plata i or.
Ha arribat aquest gran dia
on l’amor és evident,
unireu goig i alegria
amb un SÍ ben consistent.
Un enllaç fet amb fermesa
amb lligams de convicció,
i una vida compromesa
en l’afecte i comprensió.
Aliança d’optimisme,
ideal del nou casat,
i un acord de servilisme
pel futur que us heu traçat.
Camineu en la harmonia
amb respecte i devoció,
per fer front la melangia
quan arribi la aflicció.
Treballeu amb valentia
millorant cada matí,
per molts anys, aneu fent via
fiançant un bon destí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ÀNGEL ESCRIUS MOLT BONIC!!
Gràcies