El periodista Ignacio Ramonet escrivia açò en abril de 2020: “La pandèmia va per a llarg. És possible que el virus, després de mutar, regresse. Donada l’enormitat del que està passant, s’aproximen canvis. Encara ningú no sap quins seran. Les coses no podran continuar com estaven. Una gran part de la humanitat no pot seguir
La pedagogia que ens prepare per a la nova era implica conéixer i comprendre les causes profundes de les síndromes virtuals i de les crisis que hi ha per darrere de cada un d’ells; en aqueix aspecte les noves solucions també es van obrint passos. De vegades es cau en depressions, que són fruits d’alguns
La lupa veig-veig: que han aparegut uns textos que detecten unes síndromes socials, expressant unes característiques molt comunes a tots ells, però amb els seus respectius matisos pel que fa a l’enfoc, l’origen, la manera de pensar, d’exterioritzar-ho… en definitiva, tots reflectien una manera de viure i una manera “filosòfica” de ser per a aquesta
Imaginen el joc de la corda. D’un costat, els països de l’anomenat primer món; de l’altre els “Ninguns” (de Galeano). Així representa la meua ment la “Nova Normalitat”, que de nova té solament un increment brutal de la polaritat. Per la resta, segueix sent el Gat de Lampedusa: tot canvia per tal que res canvie.
El futur després de la pandèmia “El futur és imprevisible, res no està escrit” La pandèmia ens obri horitzonts de diàleg, no sabem com serà el futur, tenim poques certeses, tot són incerteses. Però hi ha una certesa, la necessitat que la reconstrucció ha de ser comunitària. En aquesta línia el papa Francesc en la
Diversos aprenentatges. L’individu en solitud no pot fer res front a aquests fenòmens epidemiològics, sols l’Estat pot fer-se càrrec de la cura de les poblacions. La importància de la salut pública es féu evident en tot el seu esplendor davant les necessitats de cura. Per uns moments, els ideòlegs de la “mà invisible” del mercat,
Abans de la pandèmia: la normalitat del neoliberalisme. Abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, el sistema mundial es trobava amb un excés de contradiccions i dilemes que podien provocar una gran fallida. És l’emergència del neoliberalisme econòmic amb una narrativa individualista, anti-pública i anti-estat. La lògica privatitzadora on predomina el capital financer
Què dir d’aquells joves i adults, que es boten les normes de protecció i de confinament per a les seues gresques, excessos i aglomeracions? En la nostra península, la pandèmia ha coincidit amb la borrasca anomenada Filomena. Una i altra estan relacionades amb la destrucció de la natura, la contaminació i el canvi climàtic. (L’eliminació
No veiem la fi d’aquesta cruel plaga que està acarnissant-se en tot el planeta. Una tercera ona ens assota amb variants de la Covid molt més contagiosos i alguns més mortífers. Hem descobert, a pesar de la ssuperbia basada en els nostres avanços tecnològics, la nostra constitutiva fragilitat. Som tan vulnerables que un simple virus
Aquitania és el títol del llibre premiat amb el Premi Planeta de 2020. L’autora, Eva Ga Sáenz de Urturi és nascuda a Vitòria. Ja la seua primera novel.la, La saga de los longevos, fou un fenomen de crítica i vendes. Ha rebut diversos premis per les seues obres, Llibre de Ficció de l’any 2019 i
Totes aquestes han d’estar presents de forma clara i contundent conforme ens anem apropant a aqueixa nova normalitat que tots ansiem, canviant tot allò que ens impedisca o ens tanque el desenvolupament dels avanços produïts. Més temps a les persones, a la seua vida, a la seua felicitat i al seu desenvolupament. Després hem d’arreglar
Estem vivint temps de pandèmia. Tota la societat va prenent consciència del problema, es van cercant solucions i cures, mentre que la vida quotidiana pateix canvis provocats per les limitacions socials que provoca el virus. I tots, des del ciutadà d’a peu fins qualsevol primer ministre o president de govern, volen tornar a la normalitat.
Recentment el papa Francesc ens ha regalat una joia més de la seua anàlisi social. Una carta en què se’ns convida àmpliament a anar reflexionant sobre la forma de modificar el centre de gravetat en torn al qual construïm les societats modernes que no pot ser de lluita i enfrontament entre nacions, ni es poden
El pelegrí mira amb el grup el mur d’un vell edifici, que presenta en la seua fatxada l’empremta d’antics bombardejos de diverses guerres. -Veieu les marques? L’edifici va sofrir. Però ahí el teniu: segueix en peu. Va callar un moment. -Tant de bo siguem així davant la vida. De vegades, al primer cop de canó
Un informe del Transnational Institute es pronuncia a favor de recuperar el 10% de la despesa global en l’exèrcit i posar-lo en la lluita contra altres crisis, com el canvi climàtic o la pobresa extrema. Entre altres propostes enumera: un impost mundial a la riquesa, gravar la renda del capital de la riquesa privada a