He estat uns mesos en què no pareixia per ací per diversos motius o ho feia molt escadusserament. Els motius són i han sigut variats però em quedaré amb un de sol. la defunció de na Quira, la meua gosseta. Tena ja dotze anys però un trist fet (i més quan jo per motius que
Fa uns dies em sorprengué el que passà a casa amb Kira. Quan era hora de dormir, Kira és molt independent (ja té uns quatre anyets), se n’anà a la seua “llar” i, al cap de poc temps, començà a fer uns sons o lladrucs estranys. Semblava que se l’hi havia “ficat” dins
Quasi se’m passa l’aniversari de Kira. A veure. Ella nasqué el mes de febrer i s’està amb nosaltres des del mes d’abril de l’any passat: concretament des del 17-18. El 17 la vaig veure per primera vegada i el 18 ja va fer nit a casa. Aquest any ha estat, pel que fa a l’estima
Quan acaba el dia, i una vegada tranquil després d’haver sopat, solc jugar un poquet amb Kira al sofà. A Kira li encanta "mossegar-te" i alguna llepada a la cara també t’emportes. Fins ací tot normal. Però ahir, a poc a poc es va quedar quieta i quasi es va adormir. I en un moment determinat
No em pensava mai que un animalet (Kira, la meua gosseta) el trobara a faltar tant durant aquests dies que no estic al poble. Sort que tinc una família (sobretot les meues nebodes) que se n’ocupen (millor i tot que jo). Però no us podeu imaginar com la trobe a faltar… això de dir-li: "Kira,
Ja feia dies que us volia parlar de Kira. Kira és una gosseta d’uns dos mesets i mig. Finalment, després del disgust i "dol" per Whisky, ens decídirem a adoptar un altre animalet. Aquesta vegada no ha pogut ser gosset. No passa res. Són germanets de mare (segur). I a Kira se li veuen trets