Com algunes i alguns deveu saber, els professors de valencià solem ajudar, a través de la JQCV, a la realització de les proves dels graus oral, elemental, mitjà i superior de valencià uns quants dissabtes del mes de juny i de novembre. I també deveu saber que la conselleria aquesta “col.laboració” la paga normalment amb
Us duc avui, ja llegit, l’exemplar de SAÓ del mes d’octubre. Entre altres articles destaque els següents: El 9 d’octubre de 1538 (Josep Vicent Escartí), Macastre i la Renaixença valenciana (Rafa Roca), Any de la Fe i de la fidelitat al Vaticà II (Josep A. Comes), Joan XXIII i la crisi dels míssils (Josep Miquel
Aquest era el títol d´un article de Joan Fuster, de 1984, on feia una reflexió a partir d´aquesta dita que mon pare li havia contat: «De palabra dada y de barranco hondo, si no me está a cuenta me´n torno». I Fuster escrivia: «Sempre s´ha dit que la paraula és l´home. O siga: un home
Us en deixe la traducció: Quan un reflexiona sobre el sistema educatiu recorda que l’escola és “com diria Blas de Otero” «monstruosament humana». En els últims dies assistim a un debat sobre els avantatges i inconvenients de la jornada intensiva (classes només als matins), on conflueixen diversos factors a tenir en compte ja siguen pedagògics,
El Cardenal Tarancón és una figura històrica d’important calat tant en el panorama social, religiós i també polític de la societat espanyola del s XX. Amb els seus orígens i la seva vida a Borriana, el Cardenal Tarancón va aconseguir ser una figura històrica que va representar el canvi a l’església sent el cap visible
Paraules que jo us vull deixar avui, dia de reflexió per a les eleccions de demà al Parlament de Catalunya. I també la notícia que duia dimecres el diari REGIÓ7. CAT: CARMINA OLIVERAS | MONISTROL DE MONTSERRAT Amb aquella expressió de serenor que desprenen els monjos de Montserrat, amb un bagatge extraordinari com
És així com l’apartat IV del Preàmbul de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, defineix l’obligació de la Generalitat Valenciana «en la defensa del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i d’una manera especial amb la recuperació del valencià, llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat». Amb motiu de
El 1896 sent cardenal arquebisbe de València l’avui beat Ciriaco Sancha i Hervás es va projectar el reordenament de les parròquies de la ciutat de València traslladant la de Sant Joan de l’Hospital al carrer Isabel la Catòlica, a l’eixample de la ciutat. El 16 juny 1897 va col · locar la primera pedra l’esmentat cardenal arquebisbe en un solemne
Convidat per l’ajuntament de Borriana, aquesta nit faré una conferència sobre el cardenal Tarancón, a partir sobretot dels documents de l’Arxiu Tarancón que estic estudiant, gràcies a l’amabilitat de Juanjo Enrique-Tarancón. Com va dir l’abat Josep Mª Soler, Tarancón “era un home de fe, obert a l’evolució del pensament i als problemes que afectaven a
Com que no podré votar diumenge, almenys us vull desitjar moltíssima sort. I sobretot que, d’una vegada, dieu CLARAMENT i ALTA a España qui sou, què voleu i per on voleu anar a partir de diumenge. Com sé que això serà així us deixe aquest vídeo il.lustratiu (i a ser lliures!):
Borriana acollirà aquest dijous dia 22, a les 18.00 hores i en l’església parroquial del Salvador, una Missa oficiada pel monjo benedictí de Montserrat Josep Miquel Bausset en memòria del Cardenal Vicente Enrique i Tarancón. Bausset vestirà una casulla de Tarancón i farà servir per a la consagració el calze que va regalar al prelat
Missioners Claretians Nàpols, 346, 3-2 08025 Barcelona COMISIÓN PERMANENTE DE LA CONFERENCIA EPISCOPAL ESPAÑOLA A la at/. de Mons. José A. Martínez Camino, secretario MADRID Muy apreciados en el Señor: Hace unas semanas, en su declaración sobre la crisis social y económica en que se encuentra sumida
Municipi situat a la comarca de la Marina Baixa, a la costa mediterrània. El relleu del terme coneix tres parts molt diferenciades. A l’extrem nord-oest s’aixeca la serra de Soldetes, amb 332 metres d’altitud, separada del tossal Gros, pel barranc de Teulada. El centre del terme és bastant pla, on es troba la mateixa població, després cap al sud el terreny comença
Us traduesc aquest conte de Jorge Bucay: En el silenci de la meua reflexió percep tot el meu món interior com si fóra una llavor, d’alguna manera xicoteta i insignificant però també pletòrica de potencialitats.… i veig en les seues entranyes el germen d’un arbre magnífic, l’arbre de la meua pròpia vida en procés de
Us en deixe la traducció (compartisc totalment el que diu Miguel Esplugues): “El País Valencià és un país de mediocres. Cap país assoleix semblant condició de la nit al dia. Tampoc en tres o quatre anys. És el resultat d’una cadena que comença a l’escola i acaba a la classe dirigent. Estem tan