Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
CONSTRUIR PONTS
Hem de prendre consciència que l’Estat és ja un país d’immigració i que les persones migrants no estan ací de pas sinó que vénen per a quedar-s’hi. Per això, “ara que és possible, és imprescindible mobilitzar un gran clamor popular a favor de la vida, per a construir ponts on avui hi ha esquerdes, llaços on avui hi ha rancor, animadversió, incomprensió, per tal que germinen i fructifiquen la justícia i la pau” (Mayor Zaragoza).
Les migracions no són quelcom passatger que poden frenar-se tancant portes, o expulsant a qui ja entrà. Això és voler fer política amb la immigració en lloc d’abordar una política d’immigració integral i estable que harmonitze amb justícia els interessos de tots els implicats. La immigració és un fet humà tan profund i estructural que és ingenu i fins pervers voler regular-la segons els interessos polítics o econòmics de cada conjuntura social.
La immigració actual està originada, en gran mesura, per la globalització econòmica i l’empobriment provocat en grans àrees del món. Ara no cal discutir quants drets els concedim o no als estrangers que viuen ací, segons siga en cada ocasió el nivell d’ocupació, o de tolerància, o els equilibris entre les diverses opcions polítiques en el poder. La qüestió a resoldre ací és molt més profunda i radical. Es tracta d’afrontar el reconeixement del dret de ciutadania plena, sense rebaixes ni retallades.
La presència de col.lectius de migrants origina noves necessitats socials i reclama la seua participació en igualtat en la vida en comú. És a dir, han de ser ciutadans de ple dret com a nous veïns que són. Però el cert és que generalment les minories ètniques o culturals són considerades en totes parts com a ciutadans de segona i no es promouen encertades polítiques d’integració.
La contradicció de fons és que no es creu en la universalitat dels drets econòmics, socials, culturals i polítics. La pandèmia neoliberal que contamina governs i ciutadans ha triomfat i la seua febre propaga l’al.lucinació que seria una irresponsabilitat posar en pràctica això que tots som iguals, que tenim les mateixes necessitats i, per tant, els mateixos drets.
Perquè a nivell polític europeu i estatal s’oblida que “la qüestió que ens planteja la immigració no és com insertar en el nostre “ordre de coses” (la lògica del Mercat) a qui ve a nosaltres, el que sempre es concreta en quins canvis han de realitzar ells. Sinó també i, sobretot, que els fluxos migratoris ens fan comprendre que és precisament aqueix “ordre de coses” el que ha de canviar” (Javier de Lucas).
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No estoy en contra de la inmigración, creo que aportan diferentes culturas y visiones enriqueciendo el país, pero no se puede dejar entrar sin limite porque no damos a basto, hay que dejar entrar a inmigrantes controladamente, por ejemplo a los que tengan conocimientos, experiencia o títulos de profesiones que puedan ejercer en España.