La deshumanització ha anat guanyant terreny en quasi tots els ordres de la vida: n’hi ha prou a assenyalar el tracte a les persones grans durant la pandèmia de la Covid-19. Hi ha altres molts exemples que passen ací i en països empobrits, on l’abandonament de la comunitat internacional és evident. Sembla que les seues
En el nostre present més immediat les qüestions migratòries no han canviat massa. Ser una persona regularitzada suposa suportar tres anys de clandestinitat, dos en cas d’arrelament per formació, fins aconseguir un empadronament, informe d’arrelament social i un contracte de treball. No hi ha moltes més alternatives. Tal vegada, reagrupament familiar, si el concedeixen, i
Incidir des del món institucional no és fàcil ja que l’entramat burocràtic i la premura del moment polític en què estem, amb la recesió cridant a la porta i una important caiguda del poder adquisitiu de molta gent. Autoorganitzar-se i superar la fragmentació és tot un repte, però no ho és menys no instal.lar-se en
Quan Podem emergí com a partit, un dels instruments que van llanguir ràpidament foren els Cercles, espais de debat i propostes polítiques des de les bases. Va ser un error d’embalum bolcar-se en l’eficàcia de l’acció institucional deixant que es marciren les ferramentes que podien enfortir una base social activa, i d’això cal aprendre. La
Ambdues opcions són formes de contribuir al fet polític, però amb diversos accents, modes de treball i capacitat d’impacte en la transformació de la realitat. I és aquest darrer aspecte el que s’ha fet especialment significatiu en el darrers anys en la política del nostre país. Com arribar als àmbits de decisió per tal que
Ja s’aproximen les eleccions municipals i autonòmiques, han començat a asfaltar alguns carrers, a arreglar voravies, a plantar floretes en els parcs que han estat desatesos durant els anys primers de la legislatura, a posar alguns bancs més per tal que la gent s’hi assega… Per suposat, tota aquesta posada en escena comença per la
Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d’ella governeu. Governeu de lladrocini i rapinyeu governant; sou fartons de vida llarga que mai voleu acabar. El nostre plat cada dia ens el torneu a llevar; l’aparteu amb elegància com si no tinguérem fam. I amb