Hui fa tres anys que ma mare ens va deixar. Quant la trobem a faltar! Ella sempre fent alguna cosa de la casa, netejant sobretot… i no és perquè estiguera brut sinó que sempre havia d’estar fent quelcom. La soteràrrem l’endemà, el 27. He dit més d’una vegada que sols desapareix allò que s’oblida. Ma
La lupa -veig, veig: En les pantalles d’Internet apareixen els “youtuber” per tots els costats. La cosa difícil és evadir-los. Els “youtuber” són anunciadors de missatges impactants. Aquestes noves formes de transmetre idees estan donant la volta al món navegant pels mars de la comunicació. Ja s’escolta els xiquets de hui que volen ser “yortuber”.
Acollir és estendre la mà, és somriure, és abraçar. Acollir és reconéixer-me com a igual i divers i reconéixer l’altre com a igual i divers. Acollir és posar-me en el seu lloc. Empatia. Caminar plegats. Acollir és acceptar la resta i no sols a qui pensa com jo o segueix els meus desitjos. Acollir és
«Aquí, la luna cruza el Araguaia; los ojos a su encuentro, como remos, y el corazón tendiéndole su playa. Hijos del cielo, de Belleza ardemos, libres aún para cantar Su Nombre y el Uni-verso que Su Mano escribe, las cosas escanciadas, una a una.» Gratuidad. Pere Casaldàliga
Agora são as três: a fé, que é noite escura; a pequena esperança, tão teimosa; e ele, o Amor, que é o maior. Um dia, para sempre, além de toda noite e toda espera, já só será o Amor. Hino do amor | 1 Cor 13 | Pedro Casaldáliga, Orações da Caminhada
Al País Valencià hi ha hagut i hi ha una gran devoció per la Mare de Déu de Montserrat: denominacions de pobles, patrona d’Oriola —lloc del País Valencià on és més venerada— i omnipresent a Picanya; ermites, parròquies, confraries i convents antiquíssims sota aquesta advocació; esglésies a València, Mutxamel, l’Alcoià, Sagunt i Xelva; nom corrent
-Acollida és obertura de ment, cor i acció davant la persona que se’ns apropa. -Ser acollit/da és sentir-se reconegut/da com a persona, sentir-se volgut i únic davant qui t’acull. -Acollir és reconèixer-nos com a persones iguals i adonar-nos de la realitat que ens envolta. -Acollir és escoltar i dedicar temps a l’altra persona sense mirar