Cal atendre les noves necessitats que la realitat migratòria genera en l’àmbit escolar. Perquè la inserció laboral de les persones migrants no és una tasca que corresponga únicament a aquestes. De la mateixa manera que a elles els demanem que donen passos per a la seua integració en la nostra societat, també ha de demanar-se
Actualment, en nombrosos centres educatius l’alumnat d’origen migrant assoleix un percentatge molt significatiu. Les nacionalitats i cultures de procedència d’aquests menors (o dels seus progenitors) són molt diverses: Magreb, Països de l’Est Europeu i d’Amèrica Llatina són les principals; seguides de l’Àfrica subsahariana i algunes regions asiàtiques. Tal situació està suposant un increment de les
Estimat sant Albert: No és el Danubi ni la remor de les aigües que vas escoltar quan vas néixer a Lauingen (Alemanya) allà per l’ any 1193, però el feble corrent de l’Ebrón al llogaret pertanyent a Castielfabid, Costa del Rato, el silenci de la vega i la campana Puríssima Concepció em convida a entrar
PROVERBIOS Y CANTARES – L —Nuestro español bosteza. ¿Es hambre? ¿sueño? ¿Hastío? Doctor, ¿tendrá el estómago vacío? —El vacío es más bien en la cabeza. PROVERBIOS Y CANTARES – LI Luz del alma, luz divina, faro, antorcha, estrella, sol… Un hombre a tientas camina; lleva a la espalda un farol. Ya hay un
Uns amics solucionaven el problema així: quan els periòdics estaven bruts, en posaven altres per damunt i així. Els ulls no voran, però el nas estava a punt d’estallar. Resultava un sàndwitx de campionat, una estratificació geològica, capa sobre capa. Amb el temps fermenta i allò de baix es converteix en combustible fòssil, Els de
Les estadístiques parlen clar. Superen en molt les mascotes que tenim als pisos als xiquets que hi ha en les famílies. Deu ser que donen menys molèsties, resulten més econòmics, són més gratificants, exigeixen menys responsabilitats, ocupen menys espai, deu ser el que es porta? Què sé jo? I tu, com veus el tema? Perquè
Estimada Paula Isabel: Arroyo Cerezo, llogaret de Castielfabib (Racó d’Ademús) és el nucli de població més elevat del País Valencià. altiplà aparentment feble de llogarets i disseminades cases aixecades en els plans. I tanmateix però de caràcter fort com ho són els cereals, ametllers i pomeres. en l’àmplia plaça presidida per l’Església de Sant Joaquim
Aprofitant una estada a Rocallaura , vaig visitar de nou el Monestir per saludar la Mare Hostatgera de l’any passat. Hi vaig passar la Setmana Santa. I vaig comprar aquest llibret per saber-ne un poc més. El llibre és breu i concís i conté els capítols següents: Quan Catalunya creixia Dels monjos negres als monjos blancs
Aquest número està dedicat als 500 anys de les Germanies, amb les col.laboracions de: Guillem Chismol (El poble valencià davant les Germanies), Carles Fenollosa (Una crònica de la Germania), Vicent Boscà (Entrebvista a Antoni Furió), Vicent J. Escartí (La Germania al “Llibre de momòries de la ciutat de València) i Alex Llinares (Un poema romàntic
Aquest número està dedicat al Turisme al País Valencià. Compta amb les col.laboracions següents: Francesc Colomer Sánchez (L’hospitalitat com a valor essencial), Armando Ortuño i Jairo Casares Blanco (L’autopista Alacant-València per la costa: no volem que les Marines perden el tren), Vicent Boscà (Entrevista a Toni Mayor), Nuria Montes de Diego (Reposicionament del sector turític
El número de Saó corresponent al mes de novembre de l’any passat està dedicat a les ESCRIPTORES VALENCIANES. Aquest quadern compta amb les col.laboracions de: Anna Isabel Peirats (La literatura misògina medieval), María de los Ángeles Herrero Herrero (Escriptores valencianes del segle XV al XVIII), Vicent Boscà (Entrevista a Maria Josep Escrivà), Rafa Roca (Tres
El segle XV és, sense cap classe de dubtes en la història de València el seu segle d’or, en aquesta època va experimentar una explosió demogràfica, arribant a ser una de les primeres ciutats del món de llavors. Com a fruit del seu privilegiat clima l’agricultura havia adquirit un considerable desenvolupament, mentre que la indústria i
A la casa mare de les Germanetes dels Ancians Desemparats de València estan de festa. Corria el mes d’agost de 1912. Dotze religioses marxen a fundar una llar per a gent gran a l’altiplà bolivià. I el comiat se celebra amb un esdeveniment singular. Entre les religioses enviades a fundar la nova casa de Bolívia
Uno de mis «vicios» es mi especialísimo cariño a Juan XXIII, que fue, sin duda, el ser humano que más me ha enseñado sobre la vida y sobre el alma. Y una de las cosas que más me asombraron siempre en él era aquella extraña, casi milagrosa, serenidad que mantenía ante los problemas y ante
Com que el foment del treball, amb ajuda espanyola, ha fet tancar la web del consum responsable, vet aquí la llista d’empreses catalanes: https://blocs.tinet.cat/tokra/files/2019/12/empreses-catalanes-1.jpeg —————— A Mallorca, Podemos i psoe són encara pitjors que el pp: https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2020/01/02/cargos-quejan-exceso-catalan/1474872.html —————— A Portugal ja se n’han adonat de què és Espanya: https://www.vilaweb.cat/noticies/indignacio-a-portugal-pel-mapa-de-vox-que-els-inclou-dins-espanya/ —————– Espanya ajuda Turquia a envair